Cada vegada tinc més clar que “una poma no fa l’arbre”, motiu pel qual vull pensar que les paraules del Bisbe de Solsona, en Xavier Novell, no representen més que la seva opinió.

El dia 3 de maig de l’any passat, el periodista Jesús Bastante, especialista en informació religiosa, va publicar un article molt interessant sobre l’Església Espanyola, on detallava clarament les diferents tipologies de bisbes, dins de la Conferència Episcopal. Des de molts punts de vista, és recomanable la seva lectura perquè  aclareix les divergències que hi ha entre els missatges del Papa Francesc i les paraules d’alguns bisbes, que son noticia per les seves declaracions en el sentit contrari.

L’última polèmica l’ha promogut el Bisbe de Solsona, dient què “l’homosexualitat a l’adolescència estaria relacionada al fet que, en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent”…

La possible mala fe del Bisbe la vaig intuir, més que pel que va dir, per l’ús forçat del temps verbal, utilitzant el condicional per a manipular finament a feligresos absents de criteri.

No tinc prou paraules per dir el que penso perquè en el fons, em va fer llàstima la pobresa afectiva i… només voldria que agafés com a model, al Sant Pare, a l’hora de manifestar públicament qualsevol missatge de fraternitat i respecte, cosa que va fer el passat dia 1 de juny.

Tornant a l’article del Jesús Bastante, per si voleu entendre el per què no hem de caure en l’error de pensar que l’Església, en majúscules, és una sola veu, explicar-vos què, segons el periodista, només una part que ronda el voltant d’una dotzena de bisbes, no son favorables al Papa Francesc, cosa què ell ja sap sobradament i per aquest motiu, el Sant Pare, va anular fa un parell d’anys, un viatge que ja estava programat a Àvila, per inaugurar el Cinquè centenari de Santa Teresa.

Aquests anti-Francesc estan classificats en tres categories: els SILENCIOSOS, com per exemple l’arquebisbe d’Oviedo, de Sevilla o de Toledo, els DURS com el bisbe d’Alcalà o el de Sant Sebastià, i els PROBLEMATICS què, sense criticar obertament les reformes impulsades pel Sant Pare, directa o indirectament estan esquitxats per escàndols d’abusos sexuals, com l’arquebisbe de Granada o el Bisbe de Bilbao…

Com he dit al començament, em nego a acceptar que les paraules d’aquests “imaginaris justiciers” representin la més mínima voluntat humana dels missatges de tolerància i respecte que el Papa Francesc no es cansa de repetir i… l’únic dubte que tinc, és saber si el Bisbe de Solsona, Xavier Novell, és seguidor dels SILENCIOSOS, dels DURS o dels PROBLEMATICS…

M’imagino que les persones de confiança del Sant Pare hauran posat “fil a l’agulla” tal i com ho van fer amb el cardenal de València, Antonio Cañizares, fent-lo marxar de Roma, on era el prefecte de la Congregació del Culte Diví i jubilant-lo en un àtic luxós, sense la més mínima possibilitat de seguir cuinant “infidels” als fogons del Vaticà i… tant de bo que la rectificació del Bisbe Novell hagi estat sincera.