Les startups fundades per dones reben menys inversió tot i que obtenen millors resultats. Un fet que, de forma objectiva, sembla no tenir cap mena de sentit però que si es mira en context, no és sorprenent: les dones reben un sou inferior als homes, hi ha poques directives en alts càrrecs i la majoria de panells d’experts en conferències són de presència exclusivament masculina. L’explicació? El biaix inevitable de ser dona i de viure en una societat que no s’ha transformat prou pel que fa a igualtat de gènere.

Precisament amb l’exemple de tenir panells plens d’homes ha estat com ha arrencat una de les xerrades sobre talent femení en el marc del 4YFN d’aquest any. El secretari d’Estat de Societat de la Informació i Agenda Digital del Govern d’Espanya i moderador, Francisco Polo, ha volgut trencar el gel amb una anècdota divertida però alhora reivindicativa: “Fa uns anys estava convidat a un panell ple d’homes i quan ho vaig veure vaig decidir no participar a no ser que hi hagués almenys una dona com a ponent. I em van respondre que no trobaven dones emprenedores. Així que vaig obrir Internet i vaig enviar una llista de les 50 dones emprenedores més influents d’Espanya, i entre elles estava Carlota Pi”.

Carlota Pi és cofundadora d’Holaluz, una emprenedora que ha viscut de primera mà com de complicat és muntar una startup en un món ple d’homes. “Els inversors no tenen en compte les startups dirigides per dones perquè el prototip d’inversor és un home blanc i del primer món”, reivindica. “El gap en l’inversió és real, ja que més del 90% dels partners dels venture capital són homes”, afegeix la CEO d’Amadix, Rocío Arroyo.

Una situació que, a parer de Pi, trigarem entre 10 i 20 generacions a capgirar si no treballem per un canvi de mentalitat dels inversors i de la societat. La clau és donar més visibilitat a les dones i una passa molt fàcil de fer és simplement organitzar panells d’experts i expertes amb presència femenina. Però, per desgràcia, fins i tot aquest simple fet costa.

Eliminar els estereotips de gènere
I és que el biaix de gènere encara és molt present en la nostra societat. “A una dona líder, si treballa tot el dia, se li diu que sempre està ocupada. A un home no se li diu el mateix”, reivindica la CMO i cofundadora de Mujeres Tech, Cristina Aranda. Els estereotips encara són molt presents en el dia a dia i l’estructura social és plena d’homes. “Hem de lluitar contra això”, afegeix.

Però com fer front a una estructura social tan masculinitzada si aquesta mateixa es retroalimenta? “Hi ha molts executius homes i blancs, i aquest nombre no ha canviat en dècades”, apunta Arroyo. “Els homes blancs tendeixen a ascendir i contractar homes blancs, però la diversitat importa”, afegeix. Segons la CEO d’Armadix, la diversitat implica incrementar la productivitat, la creativitat i els beneficis de les companyies, perquè com més divers sigui un equip, millors decisions es prendran com a empresa.

Donar la benvinguda a les dones
No obstant això, és una realitat que en algunes professions, sobretot de l’àmbit tecnològic, costa trobar dones. Un fet que té molt a veure amb l’educació. Carlota Pi és un exemple de dona enginyera, però va trobar les seves dificultats quan estudiava la carrera universitària: “Quan vaig entrar a l’escola d’enginyeria de Barcelona només hi havia lavabos de dones en algun pis de l’edifici. Em va fer sentir còmode això?”, planteja a la sala del 4YFN, amb majoria de dones entre les assistents. “Per sentir-nos poderoses en les professions STEM hem de canviar aquestes coses: no s’ha d’anomenar escola d’enginyers, sinó d’enginyeria”, assenyala, alhora que reclama que “hem d’ajudar que les dones se sentin benvingudes en aquestes carreres”.

Ara bé, és feina de tots: “Necessitem més dones enginyeres com la Carlota, però per això hem de fer més sexy la tecnologia i aquí el govern i les administracions públiques juguen un paper fonamental”, apunta Aranda.

I és que, segons apunta la CEO i cofundadora d’AllWomen.tech, Laura Fernández, “les dones volen ser part de la revolució tecnològica, però hem de crear espais perquè participin”. Per què poques dones apareixen en els llibres de text de les escoles o a la Viquipèdia? On són els referents femenins per a les noves generacions de noies? Precisament per donar visibilitat a les dones, des d’AllWomen.tech organitzen esdeveniments perquè puguin participar de la tecnologia. Però no són actes només per a dones, sinó que els homes també són més que benvinguts: “Tothom hauria de participar d’aquesta revolució i els homes també haurien de ser partícips”.

L’oceà pel qual neda el talent femení
La fundadora i CEO de Spain Startup, María Benjumea, és més optimista en aquest punt i opina que la societat té clar que necessita les dones i vol que participin: “Som un 50% del talent i som molt bones fent negocis i creant startups”.

Ara bé, on neda el talent femení? En un oceà vermell on la competitivitat és molt gran, o en un oceà blau en el qual el peix neda sol? “El talent de les dones és aquest segon oceà o pot arribar a ser una capacitat a disputar?”, pregunta el moderador Francisco Polo. Fernández ho té clar: “El talent femení és un avantatge competitiu, tant des de la perspectiva econòmica com social”.

També coincideix Pi, quan afirma que el talent femení és un insight que s’ha de retenir. “Nosaltres som un oceà verd, ni blau ni vermell, i la igualtat de gènere no és una qüestió només de dones, sinó de tots els humans”, afegeix. Tanmateix, combatre el sostre de vidre que suposa la maternitat per a les dones no té cap futur sense facilitar la conciliació laboral i familiar i permetre flexibilitat d’horaris. Per a Arroyo, s’ha d’ajudar a les famílies amb fills, tant a la dona com a l’home, i una opció seria estendre els permisos de paternitat.

Un parell d’exemples de la mà de la cofundadora d’Holaluz: horaris flexibles, és a dir, anar a l’oficina quan la persona vulgui, “cosa que només és possible si es treballa per objectius”, i disposar d’un servei de jardí d’infants a l’oficina. “A Holaluz ara som 180 treballadors però quan només érem 40 ja disposàvem d’aquest servei”, puntualitza Pi. Petites coses que els han portat a assolir la paritat en gairebé tots els departaments de la companyia.

Per desgràcia, aquests exemples només són presents en molt poques empreses del nostre territori i el camí cap a la igualtat de gènere a l’àmbit laboral encara té molt a recórrer. Ara bé, no hem de llançar la tovallola, ja que com apunta Aranda, “petits grups de persones, en petits llocs i fent petites coses poden canviar el món”. Tant de bo una de les primeres coses a canviar sigui la bretxa de gènere.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada