El passat cap de semana abans de festes, el baríton Thomas Preibisch acompanyat al piano per la professora Marina Vallcorba, va oferir un recital de “Sarsuela”. Va comptar amb el suport del també professor Pere Manel Vallés, el qual va fer de narrador dels fragments interpretats, situant-nos en l’època de cada una de les peces interpretades. La vetllada de tarda va aplegar nombrosos padrins, al Punt d’Informació Gent Gran del Comú d’Andorra la Vella.
Tanmateix el narrador va parlar dels personatges i l’argument de cada una de les “Sarsueles”. La introducció del recital per part de Pere Manel Vallés ens va permetre comprendre el context sociocultural en que s’havien compost cadascuna de les obres, la majoria ubicades al segle XIX.
Entre altres, el baríton Thomas Preibisch va cantar la romanza del segon acte de la Sarsuela “Luisa Fernanda ” titulada “Por el amor de la mujer que adoro” . Luisa Fernanda és una de les sarsueles més populars del compositor Federico Moreno Torroba ( 1891 – 1982) . El llibreto el van escriure Federico Romero i Guillermo Fernandez-Shaw. La trama es desenvolupa a Madrid durant el regnat d’Isabel II d’Espanya (1830 – 1904) i en els moments previs a la revolució del 1868, d’aquí que un dels personatges destacats sigui un revolucionari liberal. Es va estrenar a Madrid al Teatre Calderon l’any 1932.
Del mateix compositor també vàrem poder escoltar un fragment de “Maravilla”, la qual, més tard seria interpretada per al cinema (1957).
De “Los gavilanes”, sarsuela composta per Jacinto Guerrero( 1895 – 1951), Prebisch va cantar “Mi aldea”. El llibreto està escrit per José Ramos Martin( 1892 – 1974). L’acció transcorre a l’entorn de Juan, l’indià que retorna a la seva aldea i la trama argumental es desenvolupa a la Provença francesa, on fins i tot hi ha una part coral que interpreten els pescadors que venen a rebre el protagonista. També hi ha amors i desamors en un àmbit situat a l’any 1845. La Sarsuela “Los Gavilanes” es va estrenar l’any 1923, al Teatro de la Zarzuela de Madrid, un dels centres més influents de la sarsuelística espanyola.
La primera sarsuela de Jacinto Guerrero, va ser “La Alsaciana”(1921) amb llibreto escrit pel mateix autor de “Los Gavilanes”, José Ramos Martin que provenia d’una família de tradició literària. S’ha de dir que el seu germà Antonio Ramos Martín, també era llibretista, i ambdós van compartir el text de la sarsuela popular amb dos actes, “La última carcelera”(1926), composta per Manuel Penella (1880 – 1939). Jacinto Guerrero va ser un autor molt prolífic que a part de nombroses sarsueles va conrear els “Sainetes”, “la Revista” “la Humorada”, etc. i fins i tot es va atrevir amb algunes “operetes” que li van donar un gran prestigi musical al llarg de la seva vida. Entre altres, Jacinto Guerrero, va ser nomenat president de la Societat d’Autors Espanyols (1948).
Recuperant el recital, a continuació vam poder escoltar una cançó de “La tempestad” amb música de Roperto Chapí (1851 – 1909) . El llibreto és de Miguel Ramos Carrión (1848 – 1915),(que per cert era el pare dels llibretistes comentats anteriorment : Jose i Antonio Ramos Martin). Miguel Ramos Carrión, també era periodista i alhora havia escrit algunes obres de caire humorístic. “La tempestad” és una gran sarsuela considerada un “melodrama fantàstic” d’estil més proper al gènere operístic. Ambientada a la Bretanya francesa, es va estrenar amb notable èxit, al Teatro de la Zarzuela de Madrid, l’any 1882. Va seguir una ària de “El cantar del arriero”, sarsuela composta per Fernando Diaz Giles( 1887-1960) sobre un llibreto escrit per Serafín Adame i Adolfo Torrado. El cantar de l’arriero s’havia estrenat al Teatre Victoria de Barcelona l’any 1930.
El recital es va cloure amb una romanza de “la canción del olvido”. La comèdia lírica gira a l’entorn del capità “Leonello” i els seus amors. Composta pel mestre Jose Serrano Simeón (1873- 1941), el llibreto és de Federico Romero i Guillermo Fernadez Shaw.
Finalment, i com a bis, el baríton Thomàs Preibisch i la pianista Marina Vallcorba van interpretar una coneguda ària de l’òpera “Tannhäuser”( i el torneig poètic de Wartburg), del compositor alemany Richard Wagner( 1813 – 1883), que també és l’autor del llibreto, per al qual, Wagner es va inspirar en temes llegendaris i mitològics. S’ha de dir que cada intervenció musical i lírica, (tal com hem dit abans), va comptar amb la introducció prèvia i documentada per part del narrador Pere Manel Vallés.
