“Viviu sempre alegres en el Senyor”, proposa sant Pau (Fil 4,4) i el Papa Francesc n’ha fet com el programa del seu Pontificat, i ho explica en la seva ja famosa Exhortació “L’alegria de l’Evangeli”. Ens hi diu al començament: “L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria.” (EvG.1). Us proposo acollir el do de l’alegria que ens ve per la fe, quan tot just estem començant un nou Any, i quan celebrem el Baptisme del Senyor, que és també la nostra festa, perquè tots hem renascut de les aigües del Jordà.

 Glossant al Papa Francesc podem dir que el missatge cristià que anomenem Evangeli, Bona Nova, és un anunci d’alegria per a tot el poble. L’Església no és un refugi per a gent trista. L’Església és la casa de l’alegria. I aquells que estan tristos hi han de poder trobar la veritable alegria. Pel baptisme hem estat fets fills de Déu i partícips d’aquesta comunitat joiosa. L’alegria de l’Evangeli no és una alegria qualsevol. Troba la seva raó de ser en el saber-se acollits i estimats per Déu, i reconeix que amb la seva ajuda, el bé triomfarà i podrem tirar endavant, malgrat les dificultats, els fracassos i els pecats. La mateix mort ja ha estat vençuda, i pel baptisme ja hem ressuscitat amb Crist. Déu ens ha salvat en Jesús, i ajuda especialment els que tenen el cor desorientat. Per més grans que siguin els nostres límits i les nostres pèrdues, no podem ser febles i vacil·lants davant de les nostres debilitats. Per contra, se’ns convida a enfortir les mans, per tenir coratge i no témer, perquè el nostre Déu ens revela sempre la grandesa de la seva misericòrdia.

 Al llarg de l’any i sempre, Ell ens espera, està a prop nostre, Ell ens estima i des del baptisme ha infós tot el seu omnipotent Esperit Sant Defensor en el nostre interior. Ens dóna la força de recomençar sempre de nou. Siguem capaços de reobrir els ulls, de superar tristeses i plors i entonar “un càntic nou”. Aquesta alegria veritable de l’Esperit roman també durant la prova, també en el sofriment, perquè no és superficial, sinó que baixa al profund de la persona que es fia de Déu i confia en Ell.

 L’alegria cristiana, com l’esperança, té el seu fonament en la fidelitat de Déu, en la certesa que Ell manté sempre les seves promeses. El profeta Elies (1 Re 19) exhorta aquells que han perdut el camí i es troben en la desesperació o la depressió, a confiar en la fidelitat del Senyor, perquè la seva salvació no trigarà a irrompre en la seva vida. Tots els qui han trobat Jesús al llarg del camí, experimenten al cor una serenitat i una alegria de la que res ni ningú els en podrà privar. La nostra alegria és Jesucrist, i el seu amor fidel i inesgotable! Per això, quan un cristià es torna trist, vol dir que s’ha allunyat de Jesús. Però llavors no podem deixar-lo sol! Cal pregar per ell i fer-li sentir l’escalf de la comunitat. ¿Quines pors o desconfiances ens paralitzen? ¿per què no vivim prou en l’alegria?  Revisem amb esperança allò que ens cal: conversió pastoral (element clau) per tal de viure tot l’any del Senyor i tota la vida amb esperit renovat i mirada neta. L’alegria de l’Evangeli és el programa del Papa i ha de ser també el nostre!