L’observatori del segon semestre del 2013 elaborat pel CRES deixa algunes dades rellevants sobre les preocupacions de la població del país. Una d’aquestes és la confiança dels enquestats en poder rebre una pensió de jubilació i en la qual un 82,1% dels enquestats s’ha mostrat ‘no gaire confiat/da’ o ‘gens confiat/da’. Des del 2007, ha indicat el director del centre, Joan Micó, la gent és més pessimista en aquest tema i el debat dels darrers anys sobre el futur d’aquestes prestacions i la situació econòmica fan que hi hagi més preocupació. Amb tot, la manca de feina i l’atur continua sent el principal problema que caldria millorar al Principat. L’enquesta pregunta també sobre la percepció de la immigració i la cultura i la religió de les persones migrades i sobre l’acceptació de l’avinguda Carlemany per a vianants. En aquest darrer punt, en destaca que el 72,5% dels enquestats donaria continuïtat al projecte, un percentatge que abans de la implementació de la iniciativa era del 55%, segons ha exposat Micó.

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) ha presentat aquest dijous el segon observatori del 2013 després d’enquestar 702 persones del país entre l’11 i el 28 d’octubre. Malgrat que l’economia i la manca de feina continuen sent les principals preocupacions dels enquestats, preguntats sobre el futur de les pensions els resultats mostren que el 82,1% no confia gaire o gens en poder-les rebre (un 37,2% no gaire i un 44,9% gens) i només un 14% se sent confiat.

Aquesta confiança, segons ha explicat el director del CRES, Joan Micó, s’ha anat reduint des del 2007 quan un 24% dels enquestats va respondre que se sentia confiat i un 68% que no hi confiava gaire o gens. Per edats, els més grans de 55 anys i els menors de 24 anys són els que troben més possibilitats de mantenir aquestes pensions mentre que els que tenen entre 25 i 39 anys i els de 40 a 54 anys ho veuen menys assegurat.

Micó també ha apuntat que el debat dels darrers anys sobre el futur de les pensions i la seva relació amb la situació econòmica ha fet que la preocupació hagi augmentat.

Dels 702 enquestats, un 67,3% no té cap pla de pensions privat i un 32,4% sí que en té. El 42,3% estan assegurats per la CASS, un 53,8% per la CASS i alguna mútua o assegurança complementària, un 2,5% té una mútua o assegurança privada o pública i un 1,1% no disposa de cap assegurança.

Un altre aspecte sobre el qual ha preguntat l’observatori del CRES és l’acceptació de la immigració i de la seva cultura i costums. D’una banda, el 73,7% dels enquestats creuen que la immigració és positiva per Andorra i un 14,7% negativa. Tot i que aquestes xifres són positives, segons Micó, el volum d’opinions positives ha disminuït més d’un 10% respecte del 2002 i prop 3% respecte del 2007 i les negatives han crescut un 9,1% respecte del 2002 i un 6,3% comparat amb l’observatori del 2007. També creix el nombre de persones que creu que cal restringir l’entrada de treballadors immigrants a Andorra i disminueix els que aposten per facilitar-ne més l’entrada.

El director del CRES ha relacionat aquest fet amb la situació econòmica i la por d’alguns sectors a perdre la feina. Tot i així, el fenomen migratori es veu amb certa naturalitat al país, ha assenyalat Micó, i es veu com un fet substancial lligat a la modernització. Per exemple, el 93,5% creu que els immigrants han fet possible el desenvolupament econòmic d’Andorra. Amb tot, Micó ha reconegut que si aquestes opinions desfavorables van a més poden ser perilloses.

El fet més polèmic envers la migració està relacionat amb la religió i les creences. Mentre que el 84,4% veu bé que els immigrants mantinguin les seves creences religioses i les practiquin habitualment, el 44,3% està en desacord amb el fet que disposin de temples propis on practicar aquesta religió, una xifra que ha augmentat fins a pràcticament igualar-se amb els que hi estan d’acord. Segons el director del CRES, aquesta posició es relaciona directament amb una religió en concret que també genera debats en altres països.

Aposta per la continuïtat de Carlemany per a vianants

El segon observatori del 2013 pregunta sobre l’acceptació de l’avinguda Carlemany per a vianants i obté una resposta aclaparadora. Un 72,5% donaria continuïtat al pla per la tranquil·litat, la seguretat i la comoditat per passejar per la zona. Abans de la implantació del projecte la xifra era d’un 55%, segons Micó.

A més, el 48,3% creu que hi ha altres carrers que s’haurien de fer per a vianants i d’aquests, el 81,7% creu que s’hauria de convertir l’avinguda Meritxell.

El director del CRES ha indicat que al gener es farà una nova enquesta entre els comerciants de la zona per valorar el canvi i on es contempli la seva facturació i vendes respecte de l’any passat.