D’un total de 9.586 infants o adolescents de 10 a 21 anys, 748 es troben en situació de perill. És a dir, un 7,8% de la població total d’aquesta franja d’edat, 87 dels quals han patit algun tipus de maltractament o negligència per part dels pares o famílies i 661 han tingut diferents graus i situacions de risc. Aquestes xifres es desprenen de l’estudi Infància i adolescència en perill a Andorra elaborat al llarg del 2012 gràcies al Conveni subscrit entre el Ministeri de Salut i Benestar i la Fundació Julià Reig. Els objectius de l’estudi eren, a part de quantificar el nombre d’infants i adolescents en perill, realitzar una diagnosi d’aquesta franja d’edat en perill, conèixer les dificultats que pateixen els joves, així com els recursos existents al país.

La població d’estudi ha estat tots els joves compresos entre els 10 i els 21 anys, és a dir, un total de 9.586 que representen el 12,3% de la població. Per definir i quantificar quins joves es troben en situació de perill, l’estudi parteix de tres supòsits que la pròpia autora, la psicòloga Magda Mata, ja ha alertat que eren molt amplis i podien quedar inclosos aquells joves que no estan en perill però que sí en algun moment han estat objecte o de denúncies falses, o de visites puntuals al servei d’urgències, o bé que l’Equip de Protecció a l’Infant després d’estudiar el cas ha valorat que no estava en risc.

Aquest criteris són: haver estat denunciat a la policia o interpel·lats per aquesta; estar inscrit en alguna de les mesures de protecció existents (com l’EPPI, el CAI o l’Àrea de Menors); i haver visitat el servei d’urgències per intoxicacions, agressions, abusos, trastorn mental o conductes sexuals de risc.

Amb aquests criteris s’han identificat 748 infants o adolescents de 10 a 21 anys en perill, un 7,8% del total d’aquesta franja d’edat. 87 d’ells han patit situacions de maltractament o de negligència per part dels pares o famílies; i 661 han tingut diferents graus i situacions de risc.

L’estudi també reflecteix que els nois presenten una major situació de perill que les noies, i que hi ha un nombre elevat de reincidents (102 de 407 conductes delictives, i 40 de 177 joves arrestats per consum de tòxics). També es constata la poca qualificació acadèmica dels joves en atur inscrits al Servei d’Ocupació.

L’ampli estudi també consta d’unes recomanacions, de les quals les principals passen per una major coordinació entre els diferents agents que intervenen en l’àmbit de la infància i l’adolescència; reprendre per part del Centre d’Atenció a la Infància (CAI) la seva missió com a centre de protecció; desenvolupar programes per a menors en la Unitat de Conductes Addictives (UCA) i la seva gratuïtat; escurçar la durada dels processos judicials com a mesura per reduir el nombre elevat de reincidències; o preveure plans d’ocupació per a joves.

Tot i això, Magda Mata ha especificat que l’estudi té certes limitacions, com la dificultat a l’hora d’elaborar-lo d’aconseguir dades i informació; o el fet que no es contempli la franja d’edat de 0 a 10 anys. Per aquests motius, la psicòloga ha ressaltat que l’estudi ‘és només una primera aproximació a les diferents problemàtiques dels joves i que ens semblaria interessant poder ampliar-lo amb estudis sectorials’.

Per la seva banda, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, ha advocat per la nova llei de serveis sociosanitaris que s’ha d’aprovar al llarg d’aquest període de sessions i que vindrà a resoldre la coordinació entre els agents implicats, així com modificacions normatives que permetran una major actuació transversal entre ministeris.

La presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Ribas, ha explicat que l’estudi va dirigit ‘als professionals perquè tinguin una eina de treball i reflexió; un document útil com a punt de partida’.