El  president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, i el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Josep Delgado, han comparegut aquest dimecres a la tarda al davant de les comissions legislatives de Finances i Sanitat i Medi Ambient per presentar l’estudi actuarial del règim de jubilació de la CASS. Segons aquest estudi, a partir de 2022 les prestacions que s’hauran de satisfer seran superiors a les cotitzacions i el Govern per tal de garantir el fons de reserva de jubilació, haurà de fer ja una aportació que, tal com ha comentat Rascagneres, podria estar ja entre els 50 i els 100 milions.

A banda d’aquesta dada també s’ha posat en relleu que el 2037 el fons ja estarà esgotat, un termini que s’ha allargat gràcies als canvis fets en la llei el 2014 que va suposar un increment de la cotització, ja que en cas que no s’hagués pres aquesta mesura l’esgotament hagués estat el 2031. Els tècnics han plantejat diferents escenaris per poder posar fre a aquesta tendència, entre els quals allargar l’edat de jubilació als 67 anys, canviar el factor de conversió o augmentar les cotitzacions. 

A partir del 2022 el volum de prestacions que s’hauran de satisfer seran superiors a les cotitzacions i això farà que el Govern, per garantir el fons de reserva de jubilació, hagi de fer una aportació que podria estar, segons ha detallat el president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, en el marc de la seva compareixença –acompanyat pel president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Josep Delgado i els tècnics– al davant de les comissions legislatives de Finances i Sanitat i Medi Ambient per presentar l’estudi actuarial del règim de jubilació de la CASS.
  
Segons les projeccions que han fet els tècnics, cap al 2022 es donaria aquesta situació i tal com ha comentat Rascagneres, cal tenir en compte l’impacte que això podria tenir sobre els pressupostos de l’Estat. Altres dades indiquen que cap al 2037 el fons de reserva de jubilació estaria esgotat, una data que s’allarga respecte a l’escenari anterior a l’increment de les cotitzacions aprovat el 2014 i que va entrar en vigor el 2015 i segons el qual aquest esgotament estaria situat al voltant del 2031. D’aquesta manera, segons els tècnics que han fet aquest estudi, “més enllà de les dates el que és interessant és que les mesures tenen un efecte”. En aquest mateix sentit, Rascagneres ha posat en relleu que això demostra que s’han d’anar prenent mesures que siguin “socialment suportables”.
  
Davant aquesta situació l’estudi planteja un seguit d’escenaris que es poden prendre per frenar aquesta tendència, entre els quals canviar el factor de conversió, ja que al país és especialment baix en relació a altres estats; allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la qual cosa tindria un impacte a “mig i llarg termini”, o augmentar les cotitzacions però “sense moure els drets adquirits”, segons Rascagneres, que ha afegit que aquests escenaris es poden complementar amb altres mesures com taxes fiscals sobre el tabac o d’altres productes.

Propostes concretes

Després del debat generat en la comissió sobre si és la CASS o els consellers qui han de decidir quines mesures s’han de prendre, ja que l’estudi no les fixa, només les assenyala, el president del consell d’administració de la CASS ha assenyalat que faran “diferents propostes” perquè els grups parlamentaris puguin decidir les mesures que s’han de prendre, el calendari i també considera que cal tenir en compte que puguin ser “reversibles”. Sobre aquesta qüestió, la consellera de Socialdemocràcia i Progrés Sílvia Bonet ha destacat que la CASS ha de decidir aquestes propostes i que els polítics “en funció de la ideologia” o d’allò que duien als programes, complementar-ho. També ha destacat el fet que l’estudi proposa mesures que “endarrereixen l’estrès” del sistema però no solventa la tendència negativa. Per la seva banda, el conseller del Partit Socialdemòcrata Pere López ha destacat que els que se’ls ha presentat és un “estudi tècnic” però ha recordat que l’encàrrec del Consell General “anava més enllà” i establia quines mesures cal prendre. En aquest sentit ha dit que es demana “concreció” i que espera que en aquest període de sessions aquestes mesures puguin estar sobre la taula amb el calendari i la seva quantificació. 

A més, el conseller de Liberals d’Andorra Carles Naudi d’Areny Plandolit ha destacat que el que havia quedat clar era que a mitjà termini hi haurà ”un problema greu” amb el fons de reserva i que, per tant, cal que “no es defugi el problema” i que tothom treballi per trobar una solució”. A l’últim, el conseller de Demòcrates per Andorra Carles Jordana ha destacat que “la situació és clara” i que no hi ha “grans marges de maniobra” afegint que el que no es podrà pretendre és que amb una sola reforma hi hagi la solució sinó que caldran “reformes successives”. 
  
En la compareixença, els consellers també han formulat als tècnics preguntes relatives a les assegurances alternatives que també s’assenyalen en l’estudi o sobre l’impacte que pot tenir fixar un sostre en les pensions, entre d’altres. 

Text i foto: ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada