El 155, una “postdata” o uns “manaments”?

La ciutadania de l’Estat Espanyol sabrà en breu moltes coses, entre les quals la utilitat del Senat, l’encarregat de donar llum verda a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, seguint una mena de “ritual” similar al de l’Antic Testament, on Déu va lliurar els 10 manaments a Moisès en  el desert del Sinaí per ajudar al poble escollit a complir la Llei divina…

La gran intriga, per a molts, serà saber què votarà l’expresident de la Generalitat, José Montilla, únic senador del PSC a la cambra del Senat.

Una altra de les coses de les quals s’assabentaran els ciutadans del Regne d’Espanya és del potencial d’aquest article que dona “carta blanca” – per la seva pròpia indefinició- a una interpretació feta a mida per aquell que l’ha d’aplicar.

El 155 recorda als “reglaments d’aplicació” que serveixen per articular lleis que posen el seu desenvolupament sota els efectes d’aquesta formula, motiu pel qual son tant o més importants que la pròpia llei.

El 155 també recorda qualsevol “disposició addicional” que pot aparèixer al final d’una llei, supeditant-ne la pròpia estructura legislativa i… què voleu que us digui?… els humans som així de complicats.

El 155 em fa pensar també amb la “postdata” (P.D) que ens van ensenyar a l’escola, a l’hora de redactar una carta i que permet ampliar algun aspecte referit al contingut del missatge, podent fer variar –fins i tot- el sentit de la missiva, com un recurs que legitima o deslegitima tot allò escrit.

M’imagino què, per aquestes semblances entre el 155 i els “reglaments d’aplicació”, el 155 i les “disposicions addicionals”, o el 155 i la “postdata”, l’incertesa i conseqüències son summament difícils d’avaluar, motiu pel qual han aparegut posicionaments discordants dins del mateix PSC o també entre els més durs del PP, Ciutadans o PSOE; pels uns, partidaris d’una interpretació més dissuasòria  que punitiva i pels altres com una eina de càstig inquisidor.

L’herència de la Transició i de la Constitució Espanyola del 78, ho és també aquest xec de lliure dictat, que facilita a tota regla el retorn al passat, possibilitant empresonaments polítics, silenciant la llibertat d’expressió, il.legalitzant formacions polítiques en funció de les seves ambicions ideològiques, acotant la llibertat d’informació dels mitjans de comunicació, clausurant entitats socials defensores de la seva cultura nacional, o destituint un govern sortit d’un parlament escollit democràticament, que veu esborrada la seva raó de ser.

Així doncs, el 155 pot esdevenir un retrobament circumstancial  amb “una grande y libre” i… potser sí, ara els ciutadans espanyols sabran què, amb la carta d’amor del 78, hi havia una “postdata” que deia: “a Diós rogando y con el puño dando, porque lo escrito puede ser verdad o mentira, puesto que todo depende del color del cristal en que se mira”…

4 comentaris

  1. Sí, pot ser un despropòsit i per mi ho és. Però alguna alternativa que no sigui l'”ordeno y mando” i “por mis cojones”? A mi m’hauria encantat i m’agradaria pensar que al final hi haurà una catalunya amb autogovern dins una espanya federal i una europa cada cop més unida i a poder ser un món més unit. Però despropòsit per despropòsit ho és més el 155. I el motiu principal és que qui té més poder ha de ser més responsable.

  2. El que és un desproposit és el que acaba de passar al Parlament de Catalunya…

  3. L’aplicació del 155 és un autèntic despropòsit i és pitjor que un error moral, és una barbaritat: un error estratègic salvatge. Els qui volen guanyar per 10 a 0 acabaran patint les conseqüències: més inestabilitat i almenys dos terceres parts de la societat catalana emprenyada. El joc dels despropòsits, per mi, va començar amb un independentisme sense una majoria clara (un 47,8% dels vots), fart del menysteniment de Madrid que aposta per l’aventura unilateral sense tenir en compte prou la correlació de forces desfavorable. Madrid aposta per la repressió i per empresonar i atacar els votants del referèndum unilateral i per fomentar l’emigració d’empreses. Anem a empobrir Catalunya el que empobrirà Espanya…és clar. I ara…a por ellos. Més repressió, més frustració…així volen crear amor a Espanya entre els catalans o esperen submissió? Mal panorama. ESPERO EQUIVOCAR-NOS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.