El Ministeri d’Educació i Joventut organitza, aquest dimecres 18 de març a les 19.30 hores una conferència a càrrec de Joan Manuel Vilaplana. La ponència es farà a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany.

Els desastres naturals, no tan naturals

La tipologia del fenòmens naturals que poden produir catàstrofes al nostre planeta és amplia i diversa. Els huracans, les inundacions, els terratrèmols i les erupcions volcàniques són els fenòmens naturals potencialment perillosos de més impacte socioeconòmic a la Terra.

Aquests fenòmens potencialment perillosos són d’origen natural, en canvi, quan parlem del risc de desastre que generen, no hauríem de parlar de risc natural. Això per què? Doncs el risc no és tan natural perquè no depèn només del fenomen físic que implica, sinó que sobretot depèn de la vulnerabilitat i de l’exposició que presenten persones i elements territorials a cada fenomen en qüestió. I això ja no depèn de la natura sinó de l’ésser humà.

S’analitzarà el perquè de l’increment de l’impacte socioeconòmic de les catàstrofes naturals durant les últimes dècades.

Es veuran diversos casos reals de desastres, amb comparacions i anàlisis dels punts forts i els punts febles en les característiques de l’escenari i en la gestió dels desastre que ens podem servir per veure com hauríem de millorar la mitigació dels riscos. El cas de l’huracà Mitch el 1998 aCentreamèrica, el del Katrina el 2005 als EUA; els tsunamis d’Indonèsia el 2004 i del Japó el 2011; les erupcions volcàniques del mont Saint Helens el 1980 a l’estat de Washington i les crisis volcàniques a Islàndia, entre molts altres, en són uns bons exemples.

En el nostre entorn geogràfic, proper veurem que els desastres naturals també existeixen. Si retrocedim al 1982, recordarem els aiguats que van afectar el Pirineu i molt especialment les Valls d’Andorra. Durant la darrera dècada a l’Estat espanyol veurem que hem tingut escenaris i situacions de risc especialment impactants: la torrentada del barranc d’Arás a Biescas l’agost del 1996 va produir 87 morts; la inundació d’un barri humil de la ciutat de Badajoz la tardor del 1997 va matar 24 persones. El 10 de juny del 2000, ala Catalunya central, unes pluges de gran intensitat van provocar la pèrdua de 5 vides humanes i nombrosos danys materials.

Les catàstrofes naturals són socialment i econòmicament molt costoses, i resulta evident que fan insostenible el desenvolupament dels pobles. Prevenir no és car, prevenir és fonamentalment educar i organitzar la societat, prevenir és sobretot planificar racionalment el territori i els seus usos.

El conferenciant: Joan Manuel Vilaplana

Joan Manuel Vilaplana és doctor en ciències geològiques i professor de geodinàmica i geofísica de la Universitat de Barcelona. És coordinador de l’especialitat de riscos geològics, del màster interuniversitari (Universitat de Barcelona- Universitat Autònoma de Barcelona) de recursos minerals i riscos geològics. Des del 1997 coordina el grup de recerca de riscos naturals (RISKNAT) de la Universitat de Barcelona (http://www.ub.es/risknat).

Vilaplana també impartirà una altra conferència per als alumnes de batxillerat dels 3 sistemes educatius a les 13 hores al Centre de Formació Professional en el marc de la XIV Jornada de les ciències.

El tema de la jornada d’enguany és els fenòmens naturals.Aquesta mitja jornada d’activitats pretén que alumnes i professors de diversos centres escolars reflexionin, plegats, a l’entorn d’una qüestió d’actualitat. Professors de les diverses assignatures científiques de batxillerat, membres de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) participen en l’organització de la Jornada, que pretén, d’una banda, dinamitzar les assignatures de biologia i geologia, matemàtiques, i física i química per desvetllar l’esperit crític dels joves i, d’altra banda, permetre a professors i alumnes dels tres sistemes educatius de treballar plegats, de compartir experiències educatives i de conviure durant tot un dia.

Resum de la conferència

Volcans i terratrèmols: conviure amb els riscos geològics

Els sismes i les erupcions volcàniques són fenòmens geològics que fan viva la terra. Es relacionaran amb la tectònica de plaques per tenir una visió geogràfica i global de volcans i terratrèmols al planeta. Veurem com funcionen i com s’estudien, com es mesuren i es parametritzen. En el cas dels terratrèmols, veurem la diferència entre magnitud i intensitat. Ens introduirem en la diversitat i la complexitat del fenomen volcànic i totes les seves derivacions.

La humanitat ha hagut de viure sempre, des de l’antiguitat, en territoris amenaçats per aquests fenòmens potencialment destructius. Les catàstrofes que produïen s’atribuïen a càstigs divins. Actualment seguim parlant de catàstrofes i desastres naturals produïts per sismes, tsunamis i erupcions volcàniques però el coneixement científic ens permet conèixer cada cop millor el seu origen i el seu funcionament. Actualment hom parla de risc sísmic i de risc volcànic.

Ens introduirem en la noció de risc geològic i dels seus factors bàsics: la perillositat, la vulnerabilitat i l’exposició. Parlarem de l’impacte de volcans i terratrèmols a partir d’exemples reals, alguns d’antics i d’altres recents i actuals. Analitzarem per què s’ha produït un increment del risc de desastre. Entrarem a debatre la difícil convivència entre la humanitat, la societat, els assentaments, l’ús del territori i aquests dos fenòmens tan impactants.

Debatrem, també, com es pot gestionar aquest risc, quines són les estratègies de mitigació. És possible fer predicció? Com s’estableixen les estratègies de prevenció? Veurem com és possible conviure amb volcans i terratrèmols, però com això té limitacions i no sempre ho fem prou bé perquè els danys causats per aquests fenòmens siguin cada cop menors. Tot s’il·lustrarà, tal com he comentat més amunt, analitzant aspectes concrets de casos reals d’on puguem extreure alguna lliçó: per exemple els sismes de Managua, Haití, Japó i Lorca; els tsunamis d’Indonèsia i del Japó; i les erupcions volcàniques de Pompeia, del Nevado del Ruiz, Saint Helens, Pinatubo, Etna, el Hierro. Acabarem amb unes reflexions finals sobre com millorar la mitigació per conviure millor amb uns nivells de risc tolerable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada