Ecosistemes culturals

Quin és el significat de democràcia? La llibertat, la dignitat humana, el nivell de vida, la realització personal, la plena satisfacció? És aquest un assumpte centrat en els diners o en les persones? Per descomptat és un assumpte centrat en les persones. Però les persones només poden ser realment persones en territoris amb una dimensió petita, en àmbits culturals caracteritzats per identitats històriques pròpies, que facin comprensible el seu funcionament i la seva participació. L’època dels grans estats-nació ja ha passat. Ara toca fer una Europa dels pobles, on la seva ciutadania s’hi trobi implicada, mitjançant una forta societat civil organitzada, que sap perfectament, que no pot confiar plenament en la seva classe política.

Necessitem els alts graus de llibertat que donen els ecos sistemes culturals, formats per territoris relativament petits, entre 5 o 10 milions d’habitants. També, però a la vegada, necessitem organitzacions en xarxa globals que permetin establir relacions a gran escala. Quan el que es requereix és l’acció necessitem, unitats petites, perquè l’acció és un assumpte altament personal i un no pot contactar més que amb un nombre molt limitat de persones al mateix temps. Però quan del que es tracta és del reconeixement del món de les idees, els principis o l’ètica, de la indivisibilitat de la pau o de l’ecologia, necessitem basar globalment la nostra acció sobre aquest reconeixement. Ara és l’hora de petits territoris plenament cohesionats. Catalunya en pot ser un d’ells.