Al principi em vaig indignar amb el comentari d’El Gran Wyoming, l’humorista i crític social que presenta el programa El Intermedio de la cadena espanyola la Sexta. Deia que gràcies als morts de l’Ebola espanyols, els dos missioners i el brot de contagi a Espanya i Estats Units, l’Ebola havia deixat de ser una malaltia d’africans, i ara afectava el primer món. Per tant, concloïa, hi hauria més diners destinats a la investigació per part dels governs i de les multinacionals farmacèutiques. Em vaig indignar, repeteixo, però vaig haver de reconèixer que tenia tota la raó. Dies després vaig sentir diverses persones que deien que no s’hauria d’haver repatriat els missioners espanyols al seu país o que el resident espanyol a Andorra que es sospitava que tenia aquesta malaltia que l’atenguessin el més lluny possible. Sí, sempre hi ha gent amb comportaments egoistes i curt terministes. De fet, com es diria a la Bíblia que tiri la pedra que no ha pensat o dit coses similars molts cops a la seva vida. Però ara, aquestes actituds són inviables.
Avui en dia és inviable tancar les comunicacions amb l’Àfrica. Hi ha comerciants, turistes, emigrants que van i venen i, per tant, poden difondre aquesta malaltia i altres coses. Cada dia el món és més global i això inclou l’Ebola. Sí, és cert que a Occident no ens hem preocupat gaire pels 3.000 morts que ha provocat a diversos països africans però ara està més a prop nostre. I això em porta a una reflexió més atrevida i personal. Al món hi ha 194 estats reconeguts per les Nacions Unides i hi ha diversos territoris on minories importants lluiten perquè creixi aquest nombre (per exemple, a Catalunya) però els virus no entenen de fronteres. La contaminació no entén de barreres estatals. I com això tantes coses. I al final, la coordinació global entre els diversos estats del món, entre els pobles, ha esdevingut una necessitat pràctica i no només el somni de quatre il·luminats. I això va a més. Estem preparats? La veritat és que no però incidents com aquest virus d’origen africà que arriba a Occident i ens troba desprotegits relativament ens hauria de fer pensar sobre aquesta necessitat de més unitat global. I això, crec, és bo.
