Duch insta a fer pedagogia per desenvolupar l’esperit crític

L’Educació en els valors europeus és el tema que ha abordat l’antropòleg, teòleg i monjo de l’abadia de Montserrat, Lluís Duch, en la segona jornada de la 29a Universitat d’Estiu. Segons Duch la transmissió dels valors europeus està en crisi perquè hi ha una sobreoferta, perquè els ciutadans actuals estan col·lapsats per la gran quantitat d’idees que reben. El que cal, ha indicat, són persones amb criteri i esperit crític, una habilitat que han de formar les ‘estructures d’acollida’.

L’antropòleg Lluís Duch ha apuntat en la seva conferència a una crisi de les transmissions i una crisi dels valors a Europa. La primera es produeix quan ‘les paraules fundacionals’ o el que altres anomenen metarrelats entren en crisi, ha manifestat Duch.

Actualment, ha destacat Duch, hi ha una sobreoferta d’idees més que una crisi de valors. Un aspecte davant del qual cal tenir criteri i esperit crític. Per aprendre a discernir i diferenciar cal, com ha indicat, pedagogia. Davant de les múltiples ofertes, les persones han de tenir prou criteri per saber si el que reben els complau o no, si té perspectiva, etc.

Duch ha assenyalat però que la pedagogia, com s’educa, ‘és el gran problema del nostre temps i de tots els temps’. Aquesta hauria de centrar més esforços en desenvolupar la capacitat crítica de les persones, ‘perquè puguem comparar, sospesar o ponderar’, ha dit. Uns termes que tenen a veure amb el pes perquè ‘els valors valen perquè pesen, però una oferta pot valer per un i no per un altre’, ha afegit. Per fer aquesta distinció, ha reconegut el ponent, ‘necessitem esperit crític’.

‘De valors cada vegada n’hi haurà més, perquè cada vegada la societat té més ofertes i cada cop ens trobarem en la disjuntiva d’haver d’escollir’, ha resumit Duch.

En aquesta pedagogia per inculcar l’esperit crític no només hi ha de participar l’escola, ha destacat l’antropòleg Lluís Duch, sinó totes les estructures d’acollida, ‘les realitats que fan que la persona humana de situi, aprengui el llenguatge i estableixi punts de referència’.

Aquestes estructures les ha anomenat la codescendència (familia, amics…), coresidència (la ciutat, la política o l’esport), la cotrascendència (la religió o els simbolismes compartits per una det societat) i la comediació (els mitjans de comunicació). El seu funcionament és òptim si es produeixen en un entorn de confiança, ha remarcat.

Per últim, aquest esperit crític ha de ser, sobretot, autocrítica, perquè ha de començar en un mateix, ha assegurat Duch. Aquesta capacitat, més que els valors en sí, és el que compta, ha conclòs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.