Donizetti ens va aportar el seu “Elixir d’Amore” amb l’estrena de la coral d’Andorra Lírica.

Els proppassats dies 27 i 28 de gener, Andorra Lírica ens va apropar de nou a l’òpera còmica amb “L’Elisir d’Amore” (1832) del compositor italià Gaetano Donizetti (1797 – 1848).

L’espectacle operístic va ser una coproducció d’Andorra Lírica amb “l’Òpera Villa In Canto”, que va comptar amb Chiarenza Gentili, Regidora i Assistent de Direcció, la qual des del 2010 és la directora organitzativa de “Villa InCanto” a Itàlia.La Direcció general i artística va anar a càrrec de la Jonaina Salvador i la Direcció musical i escénica va anar a càrrec del pianista Ricardo Serenelli que compta amb una àmplia experiència com a docent del repertori del Bel Canto. El mestre Serenelli imparteix clases magistrals arreu del món i també ha dirigit la “London Schubert Orchestra” així com l’Orquestra de la R.A.I. de Torino, entre altres.  

A l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria, el públic va poder gaudir d’una excel•lent interpretació encapçalada per la soprano Jonaina Salvador en el paper “d’Adina” i del tenor Giorgi Davitadze com a “Nemorino”. El baríton Otar Nakashidze va fer el rol de “Belcore” i la mezzo-soprano Estíbaliz Ruiz va intepretar a “Giannetta”. El baix baríton madrileny Miguel Sola va interpretar el personatge del “Dr. Dulcamara”. Per la seva part, el trompetista Marcel Estorell ha estat professor de trompeta i mitjans audiovisuals al Conservatori Superior de Música de València, i també del Conservatori Professional de Música de Tenerife. És professor de trompeta de l’Institut de Música d’Andorra la Vella i també professor de música d’Ensenyament Secundari al Col•legi Sant Ermengol d’Andorra la Vella. Actualment dirigeix l’”Andorra Gospel Cor” de La Massana.

El llibreto de L’Elisir d’Amore” va ser escrit per Felice Romano, el qual es va basar en l’obra “Le philtre”(1831), un llibreto que va fer Eugène Scribe per encàrrec del compositor francès Daniel-François-Auber (1782 – 1871). Em permeto constatar que el compositor Daniel-François-Auber, és també el compositor de “Les Diamants de la couronne” (1841) amb llibreto escrit per Eugène Scribe amb la col•laboració de Jules-Henri Vernoy de Saint Georges que és, ni més ni menys, el mateix llibretista de l´òpera “La Vall d’Andorra”(1848) composta per Hàlevy. En el mateix entorn de l’òpera còmica, Gaetano Donizetti va contractar al mateix escriptor, Jules-Henri Vernoy de Saint Georges conjuntament amb Jean François Bayard per al llibreto de “La filla du Régimen” (1840).                

En una altra línia, s’ha de dir que el llibretista de “l’Elisir d’Amore” Felice Romano, l’any 1814 ja havia realitzat  el llibreto de l’Òpera “Il turco in Italia” per a Gioachino Rossini (1792 – 1868), així com el llibreto de “Lucrecia Borgia” per a Donizett, basant-se en el drama homònim escrit pel dramaturg i novel·lista francès Victor Hugo ( 1802 – 1885).

Recuperant “L’Elisir d’Amore” que es va estrenar a Milan l’any 1832, es desenvolupa en dos actes i es caracteritza per la gran intervenció coral que, per cert, ens recorda al cor de soldats, caçadors i convidats de l’òpera, també de Donitzetti “Lucia de Lammermour”(1835), la qual es va estrenar tres anys més tard i en un context d’ambientació molt diferenciat.  

En una altra línia, s’ha de constatar que l’Esbart Lauredià va fer la seva destacada aportació sota la direcció de Jaume Torra que va fer-se càrrec també de la coreografia. Torra també ha treballat en la recuperació de danses tradicionals del nostre país.  

 “L’Elisir d’Amore” de Donizetti és una de les obres més interpretades arreu i més concretament i en aquestes mateixes dates, el Liceu de Barcelona, que acaba de representar l’“Elisir d’Amore”,  (gènere còmic) en contrast a la següent programació: la tragèdia de “Poliuto”( 1838), que El Liceu va oferir en la versió concert. “Poliuto” ès considerada una òpera més propera a l’estil verdià. Així que podiriem dir que comença l’any amb Donizetti, en ambdós espais musicals, el Liceu de Barcelona i l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria.

S’ha de destacar la presentació del “Cor de l’Òpera d’Andorra” en “L’elisir d’Amore” en una excel·lent interpretació també de l’Esbart Lauredià amb una gran coreografia que va anar a càrrec de Jaume Torra, director de l’Esbart . El vestuari era de Rafato Teatre i Confecciones Feli, mentre la il·luminació i el so, van anar a càrrec de Jordi Sánchez i Celso Mariño respectivament.

Un nou èxit merescut, que el públic va saber acollir amb molts aplaudiments i alhora s’ha de constatar que “Andorra Lírica” va convidar als alumnes usuaris de l’Escola Nostra Sra. de Meritxell, així com del Col·legi espanyol María Moliner que van assistir als assajos de l’òpera, amb l’assesorament de la professora de música Eva Garcia Fernandez de l’esmentat Centre Educatiu.

La propera cita d’Andorra Lírica serà el mes de maig 2018  amb “La corte del Faraon” una sarsuela considerada una “opereta bíblica” que va ser composta l’any 1909 per Vicente Lleó ( 1870 – 1922) amb llibreto escrit pel dramaturg espanyol Guillermo Perrin (1857 – 1922) i el llibretista Miguel Palacios (1863 – 1920).  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.