Tots tenim alguna cosa per explicar, també tots tenim alguna cosa que no volem explicar.

Tots tenim una veu reprimida a punt d’esclatar amb un crit capaç de silenciar al món sencer.

Estem fets d’històries però sobretot d’històries pròpies, internes, aquelles que no parlen, aquelles que només es reflecteixen en records i en somnis (malsons).

Cal no oblidar que nosaltres no estem fets del que ens van fer, sinó del que no hem convertit arran d’allò que se’ns va fer.

Per arribar a sobreviure cal aprendre que hem de ser forts i pacients, no hi ha més secret que això. La vida s’entesta diàriament en fer amb nosaltres això que la nit fa amb el dia, derrotar-ho, llavors no ho permetis, no li donis el gust d’aconseguir-, no deixis que et venci.

Just quan penses que tens tot resolt, just quan creus tenir tot sota control, just quan comences a planejar alguna cosa de debò, quan et entusiasmes amb la idea i creus saber cap a on vas, creus conèixer el rumb al qual et dirigeixes, de cop i volta els senyals canvien.

El vent bufa de l’altre costat, et fa perdre l’equilibri completament, sentint-te perdut, que ningú et comprèn, és en aquest instant on he de valorar la meva capacitat de saber sortir d’aquest embolic.

És la maldat, la hipocresia, la traïció, l’egoisme i la falta de respecte que separa les persones, I és amb certesa, que als individus que els passen coses dolentes i encara amb aquestes segueixen sent bones. A aquestes els espera el millor.

Et pararàs i t’adonaràs que allò que et van ensenyar, allò de demanar perdó, dir gràcies i no fer mal a ningú, una cosa molt normal per a tots, veuràs que són petits valors que pocs tenen i que escassegen molt avui en dia.

Un aprèn que és més feliç quan comença a saber que ha de deixar de preocupar-se per persones que no es preocupen per un i comença a preocupar-se per sortir endavant en la vida.

Potser no plores, o potser ho facis en silenci, en les ombres de la nit. Però si et fa mal, potser no ho dius, però ho sents. Potser no ho demostres, però sí que t’importa. He sentit a dir, que els somriures de les persones amb el cor trencat, són les més boniques, que estàs, somriure des de la tristesa de vegades els costa el doble.

Entre més anys tens més t’adones que ja no vols tenir drames innecessaris i problemes profunds / a. Només desitja menys persones tòxiques i més persones que et generin pau. Felicitat petita, tranquil·la, aviat arribarà la teva recompensa, mentrestant sobreviu, es fort i sobretot no desisteixis davant de res, i quan ho facis, no oblidis que només hi ha un puto motiu per tornar a lluitar: i aquest ets tu. Però sobretot petit / a no oblidis, que cap a les ruïnes que altres et van deixar arribaran els que construeixin palaus. No sentis por, perquè aquí tots ho sentim. Perquè vam quedar molt pocs, els que som capaços d’arrasar a la raó quan el cor competeix.

És senzill, si algun dia et trobes que la vida et dóna l’esquena, obre el palmell de la mà i dóna-li una bona cop en les seves natges al parell que estrènyer

Les llàgrimes són la forma en que el meu cos parla quan la meva boca no pot explicar el dolor que sento.

El dia en què pugui explicar la meva història sense vessar llàgrimes, sabré que per dins ja estic curada

Perquè la meva pau és més important que tornar-me boja intentant entendre el perquè alguna cosa va passar de la manera en què va passar.

Deixo això i vull reposar em mereixo descansar, ja vaig fer prou.

Confio en el temps, que sol donar dolces sortides a moltes amargues dificultats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada