marti-pantebreSenyor President,

Distingides autoritats,
Senyores i Senyors,
En primer lloc, vull agrair a la Cambra de Comerç haver-me convidat, un any més, a l’acte de presentació del seu informe econòmic. Un informe que –com molt bé deia el senyor president fa uns moments- és un document de referència per entendre la realitat econòmica del nostre país.

Si repassem els informes de la Cambra de les últimes dues dècades veurem una seqüència fidel de la realitat andorrana i ens adonarem que –sempre o gairebé sempre- les prediccions de la Cambra s’han acabat complint. Felicito a la Cambra de Comerç pels seus diagnòstics i pronòstics rigorosos; i també perquè, al costat de la fotografia de la realitat, sempre ha proposat les seves solucions als problemes.

Sinceritat, realisme i esperit constructiu. Aquests han estat sempre els fils conductors dels informes de la Cambra de Comerç. I me n’alegro: perquè el Govern     que encapçalo ha treballat i seguirà treballant des del realisme i la confiança en el futur.

Durant anys hem assistit a presentacions d’informes de la Cambra en les quals els successius presidents ens exposaven sense eufemismes els greus problemes de l’economia andorrana. I ho agraeixo. Tot i que a vegades el que ha dit la Cambra no m’ha agradat, però és l’opinió de la Cambra i ho he de respectar.

També vull dir-li al senyor president que no és fàcil ser president de la Cambra i haver de dibuixar la realitat tal i com és. A vostè com a president de la Cambra i a mi com a cap de Govern ens ha tocat gestionar els pitjors anys de l’economia andorrana.

Per això estic content de poder donar alguna bona notícia, encara que sigui petita. I doncs aquest any –amb la prudència que el caracteritza- l’informe de la Cambra ens parla de l’inici de la recuperació. Una recuperació encara fràgil –ens diu- condicionada per l’evolució dels països veïns i amenaçada per deficiències estructurals que caldrà seguir corregint. Però una recuperació, al capdavall.

Una recuperació econòmica que, segons la Cambra, es va iniciar durant el segon semestre del 2013 i que les dades més recents –del primer semestre del 2014- confirmen:

1.    El 2013 vam tenir, per primera vegada des del 2005, un creixement de les importacions –un cop descomptat l’efecte dels carburants. Un creixement del 4,6% respecte l’any anterior; creixement que es manté durant els primers mesos d’aquest any, en què ens situem en un 5,3% d’augment. Per trobar xifres de creixement similars o superiors ens hauríem de remuntar una dècada, fins als anys 2003 i 2004.
2.    També el 2013 es va començar a recuperar el sector de l’automòbil, augmentant les noves matriculacions un 10,1%, després de set anys de contínues davallades. Una recuperació que, també gràcies al pla Renova, arriba a un augment del 22,9% durant els set primers mesos del 2014. Un altre cop, per trobar creixements d’una intensitat similar, ens hauríem de remuntar a més de 10 anys.
3.    El 2013, especialment el segon semestre, també va ser un punt d’inflexió per a les obertures comercials. Mentre que el 2012 es van tancar 113 comerços més dels que es van obrir: el 2013 va presentar un saldo positiu de 193 comerços, que no són pocs. Un saldo que continua sent positiu durant els 6 primers mesos del 2014, amb 137 comerços; fet que indica que estem creixent a un ritme superior al de l’any passat.
4.    El 2013 –ens ho recordava el president fa uns moments- va augmentar el nombre de turistes al nostre país, en un 2,9%. Els excursionistes –en canvi- van anar a la baixa. Durant els primers mesos del 2014, tant turistes com excursionistes es van incrementar: Un 5,6% més de turistes i un 4,7% més d’excursionistes.
5.    I, evidentment, les millores en les xifres macroeconòmiques també es deixen sentir en el mercat de treball. Des del juny del 2013, portem acumulats 15 mesos consecutius de descens del nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació. Una tendència que, a més, durant els primers mesos del 2014 va acompanyada d’un lleuger augment del nombre d’assalariats. Per tant, no es pot dir que baixa l’atur perquè la gent se’n va d’Andorra, perquè ara tenim més assalariats i menys aturats que fa un any. I jo vaig ser el primer a dir que Andorra amb aquesta crisi havia perdut més de 5.000 persones i que això no ens ho podíem permetre i que per això féiem les reformes. I no ho vaig dir en tertúlies ni en declaracions partidistes, sinó en seu parlamentària amb motiu del debat d’orientació política.
Però quedem-nos amb la dada positiva: El gener del 2014 es va crear ocupació per primera vegada des del març del 2007.
Com molt bé afirmaven els informes de la Cambra anys enrere; ja abans de la crisi financera internacional, Andorra havia entrar en una crisi de model, una crisi estructural. Dit passant, una crisi estructural que estava dissimulada darrere una bombolla immobiliària. I per tant, ara estem superant una gravíssima crisi internacional i, a més, estem deixant enrere una dècada de crisi estructural.
Alguna cosa hi té a veure amb tot això la feina feta durant aquests tres anys de govern. Evidentment, en un món global i interdependent, no es pot pretendre que l’acció d’un govern –per bona que sigui- provoqui per ella mateixa la recuperació econòmica. Ho vaig dir al Consell General en el debat d’orientació política del 2013: El creixement econòmic no es pot decretar. El que sí es pot fer és preparar el país per aprofitar el creixement econòmic quan aquest es produeixi. I això és el que hem estat fent. Penso que aquest és el bon camí.

Però també siguem honestos: Darrere aquestes dades positives hi ha la millora de l’economia espanyola, és clar.

1.    Però també hi ha els 82 milions d’euros d’inversió estrangera i els 306 negocis creats durant els dos primers anys de vigència de la llei d’obertura econòmica.
2.    També hi ha la simplificació de diversos tràmits per obertures comercials, canvis de titularitat, creació de societats o ampliació dels horaris comercials. Tan polèmics, en el seu moment. I som conscients –i ho dic avui públicament, una vegada més- que queda molta feina per fer en aquest àmbit. Se n’ha fet molta, però en queda molta per fer, com deia el president. És la veritat.
3.    També hi ha el canvi de rumb en la política turística, també criticada per alguns sectors. Però les noves campanyes i accions han permès revertir una tendència a la baixa que durava més d’una dècada.
4.    També hi ha els plans Engega i Renova, impulsats des del Govern i que tan bona acollida estan tenint. I això no són mesures de reactivació econòmica?
5.    També hi ha tots els esforços i reformes que s’han fet per diversificar el model fiscal, per contenir el dèficit i per reduir l’endeutament.
6.    També hi ha les primeres reformes que estem posant en marxa per garantir la sostenibilitat del sector públic; i parlo molt especialment de la funció pública i del sistema de protecció social. Hem adoptat mesures per contenir salaris, per reformar el sistema de pensions de la funció pública i per posar la base per a un model sostenible de seguretat social. Reformes moltes d’elles impopulars, en sóc conscient. Però, llanço una pregunta: era millor no fer res?

És en aquest darrer punt –i en això coincideixo també en el que deia el senyor president- on queda més feina per fer. Ho deia fa uns instants. Però també és cert que nosaltres hem orientat les reformes en aquest àmbit: Hem adoptat mesures impopulars quan ha calgut per contenir la despesa de personal i per resituar els compromisos de despesa futura. Però, ¿què és governar? Dir que no cal fer res, apel·lar a l’immobilisme… omplir-se la boca de retòrica fàcil i esperar tranquil·lament a que passi la tempesta? No, penso senyor president que convindrà amb mi que governar és agafar decisions.

Hem començat a simplificar alguns tràmits i en uns mesos començarem a desplegar l’administració electrònica. I també hem fixat unes línies vermelles –com dirien els francesos uns garde-fous- que garanteixen la sostenibilitat futura del sistema de salut i protecció social. I caldrà a la pròxima legislatura seguir agafant decisions en aquesta línia. I no és cap novetat, perquè ja ho vaig dir en seu parlamentària: Caldrà prendre decisions ràpides per garantir el futur de les pensions.

És cert que només és el principi, no ens enganyem, però també em sembla que dic la veritat quan afirmo que nosaltres –el Govern que encapçalo i la majoria que ens dóna suport al Consell General i amb l’ajuda, en alguns moments, d’altres formacions presents al Consell, que vull agrair- som la garantia que aquestes reformes seguiran endavant. Perquè hem fet sempre el que calia per garantir el futur d’Andorra, de la seva gent i del seu teixit productiu. I perquè com a mínim nosaltres hem fet pedagogia i no hem amagat els greus problemes que tenim en alguns sectors.

Senyor president, continuo més que mai creient en la reconversió del model econòmic d’Andorra i vull pensar que en la pròxima legislatura, governi qui governi, aquest procés continuarà endavant. Perquè aquest no és un projecte només meu, ni d’aquest Govern ni de la majoria parlamentària. Aquest és el projecte d’una generació, ho he dit moltes vegades. I l’hem de seguir fent com fins ara, si és possible: sense confrontacions, amb la voluntat del diàleg permanent amb la societat civil i sense castigar l’economia productiva. Però amb determinació per aconseguir que Andorra recuperi el camí del creixement equilibrat, sostenible i sòlid. I s’hi ha de creure… repeteixo: s’hi ha de creure. Cal que tots creiem en el futur d’Andorra.

Des de la Cambra sovint se’ns demana més rapidesa en les reformes; però també hi ha qui ens acusa d’anar massa ràpid o fins i tot d’haver agafat un rumb equivocat, un rumb massa transformador. Per això me n’alegro que el president s’hagi referit a la imatge de marca -de marca de país- i a la reputació d’Andorra. Me n’alegro que hagi parlat de clixés desfasats i injustos sobre el nostre país, tal com ja va fer el senyor síndic fa uns quants dies.

Però la imatge de marca, la reputació i el relat sobre Andorra no es fan del dia a l’endemà. Ni tampoc es fan només des del Govern o el Consell General. La imatge d’Andorra ens implica a tots; també a tots i cadascun de vosaltres en el vostre dia a dia. I és veritat que a tots ens fa mal i ens afecta quan veiem el nom d’Andorra als mitjans de comunicació internacionals vinculat a informacions negatives. I a vegades informacions poc fidels a la realitat.

Però més enllà dels titulars de la premsa –que són molt importants i que cal tenir en compte- la imatge d’Andorra a ulls dels diferents governs i de les organitzacions internacionals està millorant, i molt. Perquè Andorra ha fet una gran feina. Discreta, constant i efectiva. I no és mèrit exclusiu d’aquest Govern.

Per entendre-ho, fem tots plegats un exercici de ficció:
1.    ¿Algú s’imagina en quina situació estaríem ara, aquest estiu, si el Govern d’Andorra no hagués signat la Declaració de París el març del 2009?
2.    ¿Algú s’imagina com estaríem ara si no s’hagués aprovat la llei d’intercanvi d’informació fiscal i els diversos acords d’intercanvi d’informació?
3.    ¿Algú s’imagina en quina posició estaria Andorra si no haguéssim introduït l’impost de societats, l’impost sobre la renda dels no residents i també –mal els hi costi de reconèixer als sectors més immobilistes d’Andorra- l’IRPF?
4.    ¿O si no haguéssim demanat la comptabilitat a les empreses i als professionals?
5.    ¿Algú s’imagina com seria la nostra posició si no haguéssim signat –ho dic obertament avui- l’acord monetari amb la Unió Europea?
6.    ¿O si no haguéssim signat els convenis de doble imposició amb dos socis fundadors de la UE com són França i Luxemburg?
7.    ¿O també el multilateral de l’OCDE?

I tot això ho hem fet sense perdre les nostres especificitats ni la nostra identitat.

Però si no haguéssim fet tot això, jo us diré la meva opinió de com seríem: Seríem un país tancat, encara amb molts més problemes dels que tenim ara; i amb un problema afegit encara més greu: el de l’aïllament internacional, el d’una imatge de país poc seriós i el de la manca de perspectives de futur. Que hi són, que ara hi són.

I no fa pas tants dies que s’ha aprovat aquestes reformes. És el que m’esforço per explicar a cada viatge internacional que faig.

S’han aprovat les reformes, a vegades, amb una oposició duríssima. Una oposició que no sempre està asseguda al Consell. Però quina alternativa tenen tots aquells que s’han oposat i encara s’oposen a les reformes? Cap… o potser sí, en tenen una: L’alternativa del tancament, l’aïllament i l’ostracisme.

I jo sé que els immobilistes el que voldrien és tornar a la prosperitat de fa 20 anys. I jo també! Però de res no serveis mirar endarrere: el que teníem fa 20 anys no tornarà. Seguirem sent un país pròsper, perquè la prosperitat vindrà de la mà d’aquestes reformes i d’aquest nou model. Per aixìo s’hi ha de creure: no només els polítics, sinó la societat civil. No ho podrem fer tots sols des del Govern. Cal la complicitat de la societat civil; i vostè ho sap, senyor president.

Per això dic sempre que aquest és un projecte de país, un projecte transversal; en el que hi cap tothom. I no podem parlar de marca, de relat i de reputació sense fer referència a les grans reformes per transformar el model econòmic d’Andorra. I comparteixo amb el senyor president que queda molta feina per fer i sap que aquest Govern la vol fer de la mà dels sectors econòmics i de la societat civil.

Fa uns moments deia que aconseguir una administració pública eficaç i eficient que acompanyi el nou model econòmic és un dels grans reptes pendents que caldrà seguir abordant durant la propera legislatura. Hem fet moltes coses, però n’hauríem hagut de fer més. I doncs, caldrà seguir treballant en la sostenibilitat del sector públic. Aquestes són les prioritats en política interior.

En política exterior, la gran prioritat, el gran repte, és establir un acord d’associació amb la Unió Europea que sigui positiu per a Andorra i els seus ciutadans. El felicito un cop més, senyor president, per haver situat el focus d’interès en aquest punt i li agraeixo l’oferta de col·laboració de la Cambra en aquest procés, que serà indispensable. Evidentment, comptarem amb la societat civil, en el sentit més ampli, perquè és per als ciutadans d’Andorra que estem fent aquest camí. Que ningú s’enganyi.

Els beneficiaris d’una associació amb la Unió Europea han de ser els nostres empresaris i professionals, que tindran accés a un mercat de 500 milions de persones; però també per als nostres estudiants i els nostres treballadors.

L’associació amb la Unió Europea és la continuació lògica del camí que vam iniciar amb l’Acord Duaner el 1990, que és un bon acord i que volem conservar. Però ara Andorra no pot deixar passar aquesta oportunitat. Tenim l’experiència prèvia de Liechtenstein que és, en el seu conjunt, molt positiva, i sabem que quedar-nos quiets ens deixa en un model esgotat, en una via morta. Que no s’interpretin malament les meves paraules: els sectors tradicionals de la nostra economia continuaran sent motors del creixements d’Andorra durant molts anys. Del que es tracta és d’afegir nous motors. Uns motors –si em permeteu- que alguns també han de sortir de la iniciativa i de la voluntat de molts dels que esteu en aquesta sala.

Des d’aquí us animo a tots vosaltres, doncs, a participar d’aquest procés. Us animo a construir un gran consens transversal per definir quina relació volem amb la resta d’Europa. I us ofereixo, a més, la garantia que nosaltres ho farem amb determinació, però escoltant sempre les necessitats de l’Andorra que treballa; i que treballa molt. De l’Andorra real que cada matí obre el seu negoci, el seu comerç, el seu hotel i el seu despatx. No ens pot tornar a passar mai més perdre més de 5.000 assalariats. I ho torno a dir, com ho vaig dir en seu parlamentària.

Ho farem com hem fet totes les reformes: Amb la vista posada en el llarg termini, però sense oblidar el dia a dia de tots vosaltres. Trobar aquest equilibri no és fàcil, ho sabeu; i a vegades és gairebé impossible. Però el meu equip i jo tindrem sempre les portes obertes per a tots aquells que, cada dia, treballeu pel futur d’Andorra. Que sou i som molts.

I, és més, al tomb de la qüestió d’Europa, totes les forces presents al Consell General han sabut trobar una posició unitària. I me n’alegro i els hi dono les gràcies. Malgrat les diferències que ens separen, hem sabut posar-nos d’acord en una qüestió clau per al futur d’Andorra. I això vol dir que, passi el que passi d’aquí a uns mesos, hi seguirà havent una gran majoria que aposta pel camí de les reformes, l’obertura i la competitivitat. I nega l’immobilisme, que és cau de cultiu de la demagògia i el populisme.

Senyor president,

Gràcies per haver-me convidat. Sé que és dur ser president de la Cambra i haver viscut els anys tan durs que hem passat. Avui, que faig el meu últim discurs a la Cambra, estic content i hauríem d’estar tots contents que, per primer cop des que vostè és president i jo cap de Govern, puguem donar alsalgunes xifres positives.

Ja per acabar: Espero –i n’estic segur- que la institució que representeu continuï sent per molts anys igual de rigorosa en l’anàlisi i exigent –com no pot ser d’altra forma- amb els governs –perquè vostè ha sigut dur moltes vegades amb el nostre Govern; perquè és una part de la seva feina, que l’actual cap de Govern entén perfectament.

Gràcies a la Cambra, gràcies senyor president, per seguir tenint un compromís inquivoc a favor d’aquesta terra i la seva gent.

Moltes gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada