sindicBenvolguts conciutadans,

MI Sra. Subsíndica,

MM II Consellers i Conselleres Generals,

MI. Cap de Govern,

MM II Representants dels Coprínceps,

Hbles. Cònsols,

Sr. President del Consell Superior de la Justícia,

Sr. President del Tribunal Constitucional,

Excel·lentíssims Ambaixadors,

Digníssimes Autoritats,

Senyores i Senyors,

Avui, dia de la mare de déu de Meritxell, patrona d’Andorra, festa gran de tots els andorrans, tocaria de reprendre el curs polític, i així hauria estat potser en altres temps, en temps de més bonança i tranquil·litat. Enguany, però, malgrat encarar els darrers mesos de la legislatura, permeteu-me que us traslladi la impressió d’haver començat ja fa molts dies o moltes setmanes, o més encara, de no haver fet cap mena de pausa respecte al curs anterior.

Molt possiblement vivim els mesos de major intensitat al Consell General, amb una gran quantitat d’iniciatives legislatives en tràmit parlamentari; crec que no seria agosarat d’afirmar que aquesta gran intensitat és igualment present en la resta d’institucions del nostre país.

Són molts els temes que demanen la nostra atenció; alguns d’ells extremadament complexos i sensibles i que requereixen la nostra capacitat d’estudi acurat, de diàleg serè i de prudència política.

No és doncs moment de relaxar-nos, ans al contrari: hem de restar alerta i esforçar-nos encara més si cal, en la voluntat de servei d’acord amb el compromís contret amb els ciutadans en les darreres eleccions generals i degudament renovat en el dia a dia. És el nostre deure i així ha de ser fins a l’últim instant.

 

Distingides autoritats, senyores i senyors,

És un fet que els darrers anys hem hagut de lidiar amb la pitjor crisi de la història recent del Principat, tan dependent del que succeeix en tots els àmbits- en l’economia, en la política, en la societat- més enllà de les nostres fronteres. Sembla com si un període històric de bonança, creixement i relativa calma hagués donat pas a un moment d’importants qüestionaments, de daltabaixos, d’incerteses, de nous començaments.

En l’horitzó social, algunes fites rellevants, més o menys segures i que permetien d’orientar-se adequadament en la sempre desafiant navegació vers el futur, han estat altament erosionades.

Així ha passat en l’àmbit global, amb un món cada cop menys amable i més violent, un món que malda per defugir la inestabilitat;

o en l’entorn europeu amb l’ascens de forces que tensen els límits de la democràcia i evoquen fantasmes d’altres temps. Vivim també la irrupció d’importants canvis i de nous escenaris en els països que sentim més propers.

Al neguit macroeconòmic i financer, al neguit polític, -alentat per la desesperança de molts ciutadans respecte a la capacitat de redreçament de l’estat del benestar i l’ombra funesta de la corrupció- s’hi sumen els neguits particulars –que no petits– de tantes i tantes famílies.

Vivim circumstàncies d’especial trasbals.

Malgrat tot, és hora de restar ferms i de saber mantenir el rumb, defugint els dolços cants de sirena. En tiempos de tribulación, no hacer mudanza, sostenien els clàssics. I és clar que -arreu- sembla que es visquin temps de tribulació.

Cal que sapiguem seguir el nostre camí propi, ajustant-ne contínuament la direcció d’acord amb el consell dels savis; cal també i sobretot, que sapiguem avantposar el bon nom d’Andorra i dels seus ciutadans a la voluntat dels qui només pensen en el seu interès sense atendre al bé de la comunitat.

 I parlo en primera persona perquè som els polítics, abans que ningú, els que hem d’actuar amb exemplaritat.

Però no som els únics: el que val per als polítics val per a tothom, per als ciutadans i per a qualsevol dels agents socials -i com més poderosos, més responsables- que participen activament en el dia a dia del nostre petit gran país.

Perquè les crisis poden fer sortir el pitjor d’una societat, però també el millor. Són moments com l’actual els moments en què ens hi juguem qui som, com a individus però també col·lectivament,

en què hem de triar entre el profit individual a curt termini o la generositat amb els altres –amb els nostres iguals.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

El mes de juny passat vam rebre la visita del Copríncep François Hollande. La trobada dels dos Coprínceps a Casa de la Vall escenificava el secular equilibri institucional sobre el qual s’alça Andorra, fonament del seu progrés i desenvolupament actuals.

Tots dos van inaugurar el nou edifici del Consell General. De fet, vàrem esperar tres anys perquè així pogués ser. No sempre -però de vegades sí- una imatge val més que mil paraules. Remarcava en aquella ocasió que el trasllat de l’activitat parlamentària ordinària a un espai modern i funcional, mantenint la Casa de la Vall com a escenari de les sessions tradicionals i els actes de major solemnitat, és fins a cert punt una metàfora del moment històric i polític que ens ha tocat de viure. Andorra es transforma. Andorra s’obre al món sense renunciar, en cap cas, a les seves arrels.

Tenim la sort d’haver rebut un ric llegat dels nostres avantpassats: el llegat de la nostra natura i el llegat de la nostra història. Gaudim d’un envejable patrimoni natural i d’un important patrimoni cultural que són, certament, -al costat de les persones- els dos principals actius dels que disposem. Són actius socials, dels qui avui som aquí però també de les generacions futures. Són -és clar- vectors de riquesa i creixement sostenible. És el nostre deure de preservar-los en un exercici de responsabilitat, -també de raonabilitat- sabent resistir  les pressions de grups particulars, en benefici de l’interès general i del bé comú.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

La crisi ha posat en qüestió moltes de les certeses sobre les quals basàvem la nostra confiança en el futur. El sistema, amb tot, gaudeix de prou bona salut per reinventar-se i fer front als reptes que plantegen els nous temps, sempre que sigui capaç d’adaptar-se a l’evolució social dels darrers anys.

Andorra fa gala de la seva capacitat de renovació –això sí, amb molt d’esforç per part de tothom. Avui més que mai hem de mostrar valentia i tenacitat per continuar endavant amb les reformes engegades.

Hem iniciat el camí de la obertura i de la diversificació econòmica per retrobar el creixement perdut. Un camí que s’ha de fer amb seguretat jurídica, amb la màxima eficiència i sostenibilitat de totes les administracions i un correcte encaix competencial entre Govern i Comuns. La transformació, però, no es pot fer només frontera endins. A poc a poc ens hem anat acostumant a la globalització, un teló de fons que imposa les seves regles, que fixa els seus límits.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

El debat públic present arreu, i molt especialment a les xarxes socials, posa de manifest que la democràcia no és un ideal estàtic. L’ideal democràtic avança, i avui cerca de trobar un nou equilibri entre participació i representació. Els ciutadans exigeixen que els seus interessos estiguin millor representats; volen participar a la presa de decisions i, per fer-ho, exigeixen que hi hagi una millor comunicació, amb més coneixement i menys publicitat; reclamen transparència a les institucions i que els representants públics rendeixin comptes, no només al final del seu mandat.

La implementació del marc fiscal que s’ha dut a terme aquesta legislatura, -amb la creació de l’impost de societats, de l’IGI i l’IRPF- a banda d’aportar nous ingressos a les arques de l’Estat, pot igualment contemplar-se com una nova forma de vinculació de la ciutadania amb allò públic. Lògicament això comporta un major sentit de la responsabilitat i, alhora, una major exigència.

Exigència que no hauria d’estar renyida amb la necessària autoexigència. Defugim la demagògia fàcil perquè no tot s’hi val. Alcem la mirada perquè només així tindrem la imprescindible visió d’Estat.

Hauríem d’evitar, però, el fals debat. Perquè, al cap i a la fi, la forma més simple i insubstituïble de participació és la possibilitat de designar els representants polítics a través dels vots, en eleccions democràticament reconegudes.

Tanmateix, aquesta no ha de ser l’única manera en què els ciutadans puguin participar en un règim democràtic. Com a representants polítics que som, i en tant que ciutadans al servei de ciutadans, hem de saber crear el marc adient per tal que la participació s’esdevingui de manera constructiva i respectuosa amb els principis que consagra la Constitució.

 

Distingides autoritats, benvolguts conciutadans,

Aquest estiu els mitjans de comunicació estrangers han parlat molt d’Andorra. D’una Andorra que té poc a veure amb la majoria de la gent d’aquest país. Amb la gent que es lleva d’hora cada dia per anar a treballar, l’Andorra que va des del Pas de la Casa a Sant Julià, des de Setúria fins a Sorteny, l’Andorra de les persones senzilles, dels ciutadans honestos i anònims que amb prou feines saben comptar en milions d’euros ni coneixen altres paradisos que els que la nostra meravellosa natura els depara.

L’Andorra dels ciutadans que aquests dies veuen i pateixen com el seu estimat país és en boca de molts en una percepció no sempre positiva. Andorra és plena de bona gent que sempre s’ha guanyat la vida amb esforç, amb honradesa, amb dignitat. A tots ells, voldria adreçar-los el meu més sincer reconeixement.

 Ciutadans, autoritats, a tots us desitjo un molt bon dia de Meritxell.    

 Visca Andorra!

(Foto: Eduard Comellas)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada