Benvolguts conciutadans,

El 31 de desembre és un d’aquells dies en què ens aturem, per uns segons, per fer balanç de l’any que deixem enrere i per fer projectes per a l’any que aviat començarà. Cadascú fa la seva reflexió i té els seus propis objectius per al 2017. Jo us convido a què, tots junts, dediquem uns minuts a pensar en la nostra trajectòria i en el nostre futur com a país. En el que hem estat, en el que som i en el que podem arribar a ser.

Per això he escollit la Farga Rossell per adreçar-vos unes paraules aquest últim dia de l’any. Perquè aquest lloc és el símbol d’una Andorra –la de les mines de ferro i les fargues- que va quedar enrere ja fa molts anys. Una Andorra ja passada, però de la qual en podem aprendre –encara avui- moltes coses.

Fa 300 anys, la prosperitat del nostre país estava directament vinculada al ferro de les fargues. I aquest indústria era possible gràcies al treball de moltes famílies andorranes, però també gràcies als drets duaners i a la capacitat dels andorrans d’aquell temps de comerciar amb les regions veïnes, al nord i al sud dels Pirineus.

Les fargues són sinònim d’esforç i d’innovació per ser capaços de superar l’economia de subsistència; i són també un símbol d’una Andorra oberta i ben relacionada amb el seu entorn.

Al nostre país, el creixement i el benestar sempre ha anat de la mà de la capacitat dels andorrans d’innovar i d’anar més enllà de les nostres fronteres. Va ser així fa 300 anys i ha estat així al llarg de les últimes dècades. Una Andorra oberta i diversa és una Andorra pròspera.

Si fem balanç dels últims 12 mesos, no podem passar per alt que en aquest 2016 s’ha posat –més que mai- en evidència quin és el veritable debat del nostre temps: Entre aquells que volen un món més obert, més integrat i més dinàmic i aquells que voldrien un món fet de tancaments, de proteccionismes i de recels.

Al llarg dels últims 70 anys, el món en general –i molt particularment els europeus- hem anat construint una societat global que ens ha permès treballar, comerciar, viure o estudiar en indrets on abans hauria estat impensable. Hem anat teixint vincles de tota mena entre països, pobles i persones molt diferents. I això ens ha fet més forts, més tolerants i més solidaris. No ho podem perdre mai de vista.

Ha estat en aquests 70 anys que Europa ha viscut un període de pau i prosperitat que no havia conegut mai abans. I ha estat en aquest context que Andorra ha crescut, que s’ha fet un país divers i obert al món i que ha donat grans oportunitats a moltes persones i famílies, vingudes d’arreu o arrelades en aquestes valls des de temps immemorial.

És cert que –fa uns anys- la crisi econòmica internacional ens va mostrar amb cruesa els defectes i les mancances d’aquest ordre global que havia funcionat raonablement bé. Ho vam veure en altres països i també ho vam viure a casa nostra.

Però no és menys cert que un país petit en territori i gran en talent, com és Andorra, necessita –potser més que d’altres- un món obert, amb institucions justes i regles equitatives.

No és un camí fàcil i hem de ser capaços de corregir molts errors. Però el que està clar és que sobre la base del proteccionisme, del tancament, del populisme, de la por a l’altre, de la crispació permanent… sobre aquesta base la humanitat no ha construït mai res que sigui pròsper ni que sigui just.

Quan els nostres avantpassats –fa molt segles- van crear els Comuns, primer, i el Consell de la Terra, més endavant, ho van fer sota un principi fonamental: Allò que afecta a tots, s’ha de resoldre entre tots. I és al tomb d’aquest mateix principi que la humanitat ha creat institucions com les Nacions Unides o el Consell d’Europa.
Perquè bona part dels problemes i les oportunitats locals són avui també problemes i oportunitats globals.

Pensem en un bé tan preuat per als andorrans com és la seguretat. Avui en dia, sense acords de cooperació policial entre els països i sense una política de seguretat que vagi més enllà de les nostres fronteres, seria molt difícil mantenir la tranquil·litat que és un dels nostres trets d’identitat més característics.

O pensem en una altra qüestió com és la lluita contra el canvi climàtic, també cabdal per a un país –com el nostre- on moltes famílies viuen del turisme de neu i de muntanya. És un problema que ens afecta a tots –del qual Andorra no n’està al marge- i que, per tant, s’ha de resoldre entre tots. Només el podem resoldre entre tots.

Per això el Govern va voler que Andorra fos un dels primers països a presentar un pla per combatre el canvi climàtic amb mesures concretes, aquí a casa nostra. I per això vam voler estar presents, l’abril passat, a la signatura de l’acord que es va signar a Nova York. Perquè som conscients que els reptes del món són també els nostres reptes; i que també des d’Andorra podem i hem de contribuir a superar-los.

Estic segur que molts de vosaltres –com jo mateix- veieu amb preocupació com arreu alguns posen en dubte les grans fites aconseguides al llarg de les últimes dècades: Com s’opta pel proteccionisme i per l’unilateralisme, com es parla d’estripar acords comercials, de debilitar les institucions internacionals o de tancar fronteres. I tot plegat acompanyat d’una inestabilitat política creixent, amb un auge dels populismes i els extremismes.

En aquest context –més que mai- Andorra s’ha de mantenir fidel als seus valors i continuar fent el seu camí. És important que els andorrans demostrem –com ho hem fet altres vegades- que quan al món hi ha inestabilitat, aquí impera l’estabilitat; quan al món creixen els extremismes, aquí s’imposa el seny i el sentit comú; quan al món es posen en dubte els drets i llibertats individuals, la democràcia parlamentària o l’economia de mercat, aquí els seguirem defensant.

Això és el que ens va fer grans en el passat i això és el que ens seguirà fent grans ara i en el futur.

Al llarg dels últims anys els andorrans hem estat capaços de superar una crisi econòmica sense posar en risc la cohesió social; hem fet reformes importants i profundes sense afectar els equilibris i els consensos que estan a la base de les nostres institucions; i hem resolt alguns problemes molt greus amb més encert del que han tingut països més grans i més poderosos que nosaltres.

Des del Govern encarem els més de dos anys que queden de legislatura amb fermesa, confiança i determinació per encarar les reformes pendents.

Els reptes col·lectius que tenim plantejats no ens han d’espantar. Andorra té la capacitat –i així ho hem demostrat diverses vegades en el passat recent- de resoldre amb èxit una qüestió complexa com és l’acord d’associació amb la Unió Europea. Que ens ha de permetre seguir obrint i modernitzant la nostra societat, crear nous sectors d’activitat que donin oportunitats als nostres joves, i seguir tenint una Andorra solidària amb aquells que ho necessiten. Un acord equilibrat i respectuós amb el que som; que potenciï la nostra identitat i la nostra sobirania.

Perquè defensar el que som implica defensar també tot allò que podem arribar a ser.
Fa 300 anys, aquesta Farga era un dels centres neuràlgics d’Andorra. I avui és un museu. Un símbol que ens recorda que hi havia una Andorra abans de les fargues i hi ha una Andorra després de les fargues.

No deixem que les circumstàncies –o les etiquetes- defineixin allò que som. Retrobem la nostra identitat en els valors autèntics de l’andorranitat: L’esforç, la innovació, la capacitat d’adaptar-nos a l’entorn, l’equilibri entre el nord i el sud dels Pirineus i la voluntat de tenir una societat oberta i acollidora on imperin el respecte, la tolerància i la solidaritat. Aquesta és l’Andorra que ha perdurat i perdurarà.

Algú podria pensar que un país envoltat d’altes muntanyes ha de ser –forçosament- un país tancat. Però és precisament al capdamunt de les muntanyes des d’on es poden contemplar els horitzons més amplis.

Desitjo que acabeu de passar unes bones festes i que el 2017 sigui un any pròsper i feliç per a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada