Si fem una petita mirada històrica enrere, constatem l’existència d’un potent teixit associatiu, creat pels nostres besavis, que en un sistema polític en el que els ciutadans pagaven pocs impostos i no gaudien dels beneficis de l’actual estat del benestar, tenien que recorre als seus propis recursos econòmics i humans per sobreviure. En aquests moments, que clarament s’observa una davallada d’aquest estat del benestar, la societat civil s’ha de tornar a mobilitzar, replantejant l’administració pública dels recursos econòmics, generats pel pagament d’impostos, que els nostres besavis no tenien que pagar. Cal establir unes noves relacions entre els governants i els governats.

Per exemple, a nivell municipal, és del tot inacceptable i rebutjable que els diners municipals no es destinin prioritàriament a afrontar la xacra de l’atur, amb tot tipus de mesures efectives que serveixen realment per promoure i potenciar la creació de llocs de treball. Amb aquesta finalitat les persones aturades majors de 40 anys, s’haurien d’organitzar per recuperar la il·lusió i autoestima, necessària per negociar amb els governs municipals, la realització d’accions positives concretes i no demagògiques, per superar la seva negativa situació. També es podrien crear Consells Ciutadans Municipals per fomentar la participació a nivell local, de tots els ciutadans interessats en conèixer, debatre i resoldre tots aquells temes comunitaris, que de manera assembleària els mateixos ciutadans decideixin tractar.