Dilema vital

L’individualisme i el consumisme que impregnen la societat actual, generen una alienació intel·lectual, i una clara renuncia a superar el dificultós dilema vital, de no actuar per no haver de pensar o de no pensar per no haver d’actuar.

Aquesta negativa realitat, fàcilment constatable, posa en evidència la gran dosis d’ingenuïtat, de creure que els canvis socials es produeixin a partir d’un millorament del model educatiu, la qual cosa, des d’una perspectiva històrica és més que dubtós.

Cal observar a joves i sèniors, els dos extrems generacionals. Els joves amb grans dificultats per entrar en el treball remunerat i els sèniors per la seva expulsió. La il·lusió de molts joves, els més preparats i agosarats consisteix en crear una start-up, vendre-la als 33 anys a una multinacional, per poder viure de renda sense treballar, fent el que més els hi vingui amb gana, en activitats lúdiques i d’oci, sense cap tipus de compromís social.

Els sèniors, molts d’ells amb una gran experiència en càrrecs directius, paradoxalment pensen com els joves, viure sense cap tipus de complicació social, amb plantejaments propers als dels joves, tot i l’evident diferència d’edat. Es consideren més aviat com a adults joves i en cap cas com a adults grans.

El fet de que ambdós grups estiguin formats molt d’ells, per individus il·lustrats, no exclou el seu consentiment per viure immersos en una societat alienada, com a súbdits consumistes, al servei de les grans corporacions. De que serveix llavors, el seu alt nivell educatiu?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada