Cabells llisos, ondulats o arrissats, rossos, castanys o negres, igual que els nostres trets o aspecte físic, el nostre tipus de cabell ve donat per la nostra càrrega genètica i aquesta va lligada a factors geogràfics perquè, encara que ara pensem que el nostre cabell només compleix una funció decorativa, en realitat la seva funció és pràctica.

Com explica el Dr John Gray en el seu llibre “Extret del Món del Cabell”, el tipus de cabell que tenim és fruit de l’herència derivada dels nostres progenitors. Però no ens referim únicament als nostres pares o avis, hauríem de remuntar a avantpassats molt més remots i veure de quin lloc provenen. Tot depèn de la raça, de la barreja de races de la qual provenim. En els primers temps de l’evolució humana existien tres tipus bàsics de grups racials al planeta. Aquests es van estendre per les diferents parts del món i es van barrejar entre ells. Especialment en països amb immigració massiva, com als Estats Units, es poden veure aquestes barreges esdevingudes durant l’últim centenar d’anys.

Els científics han identificat tres tipus de cabell en la població humana actual i els ha relacionat amb les tres diferents races: mongoloide, caucasoide i negroide. Aquests tres tipus de cabell no només tenen un aspecte diferent, sinó que la seva resposta és també remarcablement diferent als canvis físics i químics.

El cabell mongoloide

Aquestes són persones que provenen d’Orient, com per exemple de la Xina o del Japó. El seu cabell és el de millor qualitat. Es caracteritza per ser fort, gruixut, abundant, vigorós i poc propens a la caiguda. Tot això ho han d’agrair a causes genètiques i a la seva alimentació, rica en soja, de conegudes propietats nutritives, protectores, suavitzants, hidratants i regeneradores.

El cabell mongoloide és l’únic del món absolutament llis, sense rastre d’ones, això és degut a que el fol•licle pilós està orientat verticalment cap a la superfície. Pel que als feixos de queratina que formen la tija del cabell es refereix, es troben tots orientats en el mateix sentit, i la seva tija tendeix a ser gruixut i pràcticament circular (cabell cilíndric).

El cabell caucasoide

El grup caucasoide és el més “mestís” dels tres grups racials. Els caucasoides actuals són molt variats, fins i tot els que descendeixen del mateix grup d’antecessors. Aquests poden variar des de les persones amb pell blanca del nord d’Europa fins als habitants foscos del continent indi. El seu cabell pot ser ondulat o recte i les variacions en el seu diàmetre són també considerables. El color en aquesta raça pot variar d’un pàl•lid absolut a un negre total, incloent un rang de colors intermedis.

Els feixos de queratina de les persones caucasoides són una barreja: alguns són rectes i altres ondulats. La proporció entre aquests dos tipus de feixos pot variar enormement. Observat amb un microscopi, la tija pilosa normalment té un tall oval.

El cabell negroide

Les persones negroides són originàries d’Àfrica. El seu cabell és negre i amb rínxols de longitud d’ona curta. Les característiques d’aquest cabell són el resultat de la naturalesa per protegir el cuir cabellut de les radiacions solars d’aquesta zona de la Terra.

El cabell negroide tendeix a ser llanós i sec, de manera que és tremendament fàcil de danyar per la calor o per les substàncies químiques. Al cabell negroide el bulb pilós pot trobar-se al costat del fol·licle i no dins d’ell, de manera que la tija creix cap a fora amb un angle agut. Per això és tan arrissat.

El cabell molt arrissat de les persones negroides es torç molt més sovint que en els altres grups. Les tiges piloses són marcadament ovalades, gairebé planes amb marges ben definits.

El cabell a Europa

Un dels factors que pot influir en el nostre cabell i l’estat en què es troba és el factor geogràfic. Segons el Dr Steve Shiel (informació facilitada per Pantene Pro-V), la salut del cabell no és similar a tot Europa i el lloc de residència determina el tipus de cabell que tenim, així com els problemes que podem patir. En concret, els tipus de cabell d’Europa poden classificar-se de la següent manera:

Sud-oest d’Europa (Espanya, Portugal, Sud de França, Els Balcans, Grècia, Turquia i Itàlia): el cabell tendeix a ser més gruixut i aspre que en altres regions europees i també tendeix a una major pigmentació, ja que de manera natural és fosc. Com a resultat, té una bona protecció natural enfront dels raigs UVA i és el tipus de pèl més fort d’Europa. No obstant això, el pèl aspre tendeix a tenir més ones, el que fa que l’arrel del pèl sigui més feble. A més, el cabell d’aquesta zona és més propens a la sequedat.

Nord-est d’Europa (Islàndia, Escandinava, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Dinamarca i el Bàltic): en general el cabell fi i ros és el més habitual. Es troba en una zona de risc ja que el pèl fi és el que té l’estructura més feble, de manera que els danys al cabell apareixen més ràpidament. El pèl ros conté alhora menys pigmentació que el pèl fosc, de manera que la protecció enfront dels raigs UVA és menor. Les queixes habituals dels habitants d’aquestes regions és que el pèl sol ser molt llis i amb poc volum. Però de totes les regions, les regions nòrdiques tenen menor exposició a les influències dels raigs UVA a la pol·lució i depenent de la ciutat, factors mitjans d’humitat.

Centre d’Europa (Regne Unit, resta de França i Alemanya, Àustria i Suïssa): en aquesta zona el tipus de cabell pot variar bastant, però generalment està entre els dos extrems oposats al nord i al sud. El pèl d’aquesta zona sol ser de gruix mitjà i tenen una àmplia gamma de tonalitats i textures -llis, arrissat o amb ones-. El medi ambient també és molt variable, amb hiverns freds i estius calorosos, de manera que apareixen molts i diferents problemes de cabell.