Si la producció del moble es digitalitza completament, es perdran llocs de feina en el sector? Què passarà amb els fusters? Com evolucionarà la tecnologia? Quins estudis haurem de fer? El projecte Digit-fur ha estudiat els canvis que comportarà la transformació digital en la indústria del moble a Europa fins el 2025 i ho ha explicat a l’auditori del Museu Marítim de Barcelona de la mà de la Confederació Catalana de la Fusta (Cenfim) i diversos prestigiosos oradors vinguts d’arreu de la Unió Europea. La indústria 4.0 es converteix en protagonista indiscutible del futur més proper, un futur que, com diu el col·laborador de VIA Empresa i CEO de Mortensen, Josep M. Ganyet, “podem parlar d’ell, però és millor crear-lo”.

Ganyet obre així una jornada que obre un camp infinit de possibilitats. I ho fa després que el president de la Cenfim, Ramon Gabarró, donés la benvinguda subratllant “la dificultat per atraure professionals amb les capacitats tècniques i vocació com per treballar en la indústria del moble”. Gabarró explica que Digit-fur és “el projecte més rellevant que s’ha fet a la UE per intuir com la digitalització transformarà els llocs de feina i els riscos laborals”. El projecte ha rebut suport econòmic de la Unió Europea i s’ha realitzat amb el suport de diverses federacions europees i Acció.

El CEO de Moternsen fa un relat de l’evolució de la tecnologia. Parla de la tercera i la quarta revolució industrial, de com nosaltres mateixos “som actors d’aquesta perquè l’estem construint nosaltres” i lamenta que “no estem gestionant els problemes de la societat com la fam, la democràcia o la guerra”. Parla de Nokia i parla d’Apple per acabar posant damunt la taula que “la intel·ligència artificial ens obliga a definir-nos com a éssers humans, és una cosa sistèmica”. La nostra llar del futur serà una casa impresa en 3D, barata, pràctica i feta a mida?

Una indústria fantasma?

El professor de l’Aarhus University de Dinamarca, Thomas S. Toftegaard, es mostra preocupat pel futur més proper. Explica que ha sentit una notícia d’un informe que assenyala la possibilitat que la indústria de l’automòbil desaparegui en els propers 10 anys. “Això també afecta a la indústria dels mobles i per això estem aquí”, comença.

“Totfegaard: “Parlem de productes intel·ligents, però també de sistemes de fabricació digitalitzats”

Partint de la base que hi ha “cinc factors externs crítics” que “hem de ser capaços de gestionar per aprofitar els avantatges de la digitalització, Totfegaard posa un toc d’alerta en “la digitalització de tot el sistema de fabricació”. “Parlem de productes intel·ligents, però també de sistemes de fabricació digitalitzats”, és a dir, que els cobots (robots col·laboratius) puguin treballar en la cadena de producció amb els humans, com ja fa la indústria automobilística.

A més, hi ha un segment de la població que “cada vegada volen més productes personalitzats i a baix cost” i s’obre una nova era que estarà totalment marcada per la “fabricació digital i la transformació de la indústria”. Una nova era que desembocarà, també, en una major eficiència energètica (i més barata), però una nova era que requerirà talent i habilitats digitals i, avui en dia, “el que tenim no és suficient”. Segons el seu parer, i de fet el de pràcticament tots els ponents, “això cal enfocar-ho d’una forma estratègica” des de l’escola o la universitat.

Riscos (humans) digitals

La consultora alemanya Ellen Schmitz-Felten afegeix un punt més a la qüestió i recordant que la indústria del moble “és un sector de risc elevat que presenta una de les xifres més elevades d’accidents laborals”. Però, hi ha més risc en la forma de treballar ara o en la del futur? Si bé en el present un treballador del sector pot patir un accident per utensilis mecànics no protegits o per l’exposició a substàncies químiques -entre moltes altres-, el problema d’aquí a uns anys pot ser que “la llarga exposició davant d’un ordinador causi patologies musculo-esquelètiques o l’exposició a substàncies desconegudes, a camps electromagnètics o impressores 3D”.

Schmitz-Felten: “Tot i que el 2025 els riscos no hauran desaparegut, poden ser menors perquè es gestionaran d’una altra manera”

Si no es gestiona bé el futur immediat, ens pot atrapar el toro. Però si es fa bé, apunta Schmitz-Felten, “tot i que el 2025 els riscos no hauran desaparegut, poden ser menors perquè es gestionaran d’una altra manera”. Això sí, insisteix en el fet que “cada vegada es treballarà de forma més aïllada, la feina serà més monòtona, el treballador serà l’únic responsable del seu procés i hi haurà falta de contacte humà”. Tanmateix, però, els robots poden fer les feines més perilloses i això beneficia el treballador.

La transformació digital avança sense aturador i això ens afecta a tots. Els nous desafiaments, la digitalització dels diferents sectors i l’economia cada vegada més global i connectada oferirà, segons destaca l’informe, “productes i serveis intel·ligents personalitzats basats en informes de fabricació digital subministrats per indústries sostenibles i amb una utilització eficient dels recursos amb gran necessitat de comptar amb talents i capacitats de digitalització suficients que garanteixin una transformació competitiva de la indústria”. Això sí, caldrà saber-ho gestionar per evitar que aquesta transformació sigui un risc i convertir-la en una oportunitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada