Dificultat a Andorra per a tenir un habitatge de compra o lloguer

Lluís R. Samper Pascual

Des del punt de vista econòmic crec que a Andorra sempre ha estat difícil llogar o comprar un habitatge. Més ara, amb els preus pels núvols a causa del dràstic augment de les taxes d’interès, el preu de l’energia i el dels materials, originat per la inflació. Per què no dir-ho, també a causa de l’especulació i la pressió de la demanda, en disposar tan sols d’ un 5% de sòl urbanitzable.

Comprar, per part del Govern d’Andorra, un petit nombre d’edificis vells per a remodelar els  apartaments, per a després oferir-los a un lloguer mòdic, em sembla una mesura ben intencionada, però de pocs resultats positius a curt termini. Pal·liarà la situació dramàtica d’algunes de les persones, de les més necessitades, però no crec que resolgui la qüestió de fons d’abaratir el preu.

Segmentar el mercat immobiliari podria ser una molt bona solució. Es tractaria que els pisos de fins a 100 metres quadrats els pogués comprar, vendre o llogar únicament qui viu i treballa a Andorra, gravant-los amb impostos baixos fixant un preu mínim i màxim, en funció de la cèdula d’habitabilitat, de les característiques tècniques, l’any de construcció i ubicació dins del país.

Els de més de 100 metres quadrats estarien a l’abast de tothom, amb preus lliures i impostos alts. Els residents passius i els compradors forans només podrien adquirir, vendre o llogar els de més de 100 metres quadrats, disminuint de forma notable la pressió a l’alça sobre els preus i l’especulació deixant-los fora del primer segment només accessible a qui viu i treballa a Andorra.

Una altra solució podria consistir en propiciar les condicions legals idònies per a crear, amb els avantatges fiscals corresponents, empreses públiques, privades o mixtes dedicades únicament al lloguer d’habitatges. Entre elles es farien la competència, la qual cosa redundaria a favor d’una major oferta i preus de lloguer més baixos, en consonància amb l’alt cost de la vida a Andorra.

El Fons de Reserva de Jubilació ben segur també hi podria invertir assolint així una major rendibilitat mitjana que la recollida a la borsa al cap dels anys. L’ens en qüestió crec que hauria de fer més inversions immobiliàries en el propi país com l’efectuada a Prada Casadet d’Andorra la Vella que, tot i haver sofert una desviació del pressupost de construcció, la infraestructura fa anys que està amortitzada.

Crec que no té gaire interès en invertir en el propi país. Ho demostra el fet de la poca o nul·la adquisició de deute de l’estat andorrà per llur part, per bé que la mitjana de remuneració normalment supera la de la borsa. Penso que ofereix més risc invertir a fora que fer-ho al propi país. Si estimem el país i tenim confiança amb qui el governa hi haurien d’invertir.

TOTES LES NOTÍCIES