En aquests primers dies de març, a punt d’entrar al Conclave, els Cardenals de l’Església de Roma van deliberant i auscultant les necessitats espirituals i les prioritats de l’Església i de la humanitat sencera. I preguen intensament per tal de discernir quina ha de ser la persona més adequada per dur a terme la missió del Papa, de ser Pastor universal de tota l’Església, segons el voler de Déu, i no dels homes. “Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les Esglésies” (Ap 2,7) recomana l’apòstol Joan, i tots hem de saber “escoltar” l’Esperit Sant i “discernir” els actuals “signes dels temps”. Els Cardenals encara més, ja que tenen una missió electiva tan transcendental. Que solemnes són les paraules que han de dir quan juren solemnement en el moment de dipositar el seu vot: “Poso per testimoni Crist el Senyor, el qual em jutjarà, que dono el meu vot a qui, en presència de Déu, crec que ha de ser elegit”!

Aquests dies són dies d’espera creient, on cal intensificar la vivència i l’amor per la unitat eclesial i sobretot perseverar en l’oració intensa pel nou Papa. La Secretaria d’Estat va advertir fa dies que experimentaríem pressions inacceptables per condicionar el vot dels Cardenals, sembrar confusió i atiar el descrèdit de l’Església a través de maledicències, desinformacions i calúmnies injustes. I veuríem noves maneres de pressionar els electors del nou Papa, a través dels mitjans de comunicació mundials més que no pas dels poders o dels estats, com en temps anteriors. No ens deixem desanimar! No ens creguem les calúmnies! Treballem per la unitat de l’Església i tinguem fe en Déu que condueix la seva Església malgrat les tempestes, i que constantment la renova i la fa santa. I procurem que aquests dies siguin un temps de reflexió sincera sobre les expectatives espirituals del món i sobre la fidelitat de l’Església a Crist i a l’Evangeli.

Ens poden ser un referent la intercessió i l’esglai de la comunitat de Jerusalem, que “mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava a Déu intensament per ell” (Ac 12,5). I també l’apòstol Pau que escrivia als cristians de Roma: “Us demano per nostre Senyor Jesucrist i per l’amor de l’Esperit, que lluiteu al costat meu, pregant a Déu per mi” (Rm 15,30). Hem d’estar plenament convençuts que Déu sostindrà el nou Bisbe de Roma i Successor de l’apòstol Pere i l’acompanyarà sempre perquè sigui Roca ferma, prediqui amb tota fidelitat i puresa la fe catòlica, uneixi en la caritat tots els germans, governi amb fidelitat a Crist la barca de l’Església, i pugui sostenir la fe i el testimoniatge dels germans. Confiem en el que Jesucrist li va dir a Pere: “Jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans” (Lc 22,32) i sobretot, la gran promesa del primat de Pere: “Jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar” (Mt 16,18). Que amb oració assídua i intensa, sobretot mentre es desenvolupa l’elecció, s’assoleixi del Déu Omnipotent l’assistència i la llum de l’Esperit Sant necessàries per als Cardenals electors, participant així eficaçment i realment en l’àrdua missió de proveir a l’Església universal del seu Pastor. Déu, en imposar-li aquest encàrrec costós, el sostindrà perquè el pugui realitzar, i li donarà també l’ajuda per exercir-lo i la força perquè no defalleixi sota el pes del ministeri (cf. Joan Pau II, Universi Dominici gregis, sobre l’elecció del Romà Pontífex, de 22.2.1996).