Tots fem reflexions sobre allò que ens succeeix, que ens preocupa i sobre el futur. En aquest diàleg intern, és molt important el llenguatge que usem. Aquest diàleg interior ens genera emocions reals sobre situacions que a vegades encara no han succeït, sobre coses que donem per fetes o creiem certes sense saber si ho són. Per aquest motiu, el com parlem amb nosaltres mateixos és important.

Les situacions de la vida a vegades posen davant de nosaltres draps vermells igual que el torero al toro. Si caiem en el parany de seguir el drap vermell, és un altre qui està dirigint la nostra vida, les nostres accions, la nostra manera de ser. El que ocorre és que de tant en tant aquesta persona que ens posa els draps vermells que ens incita a l’envestida som nosaltres mateixos. Quan comencem a, sense voler-ho, ser egocèntrics només pensant en la situació des del nostre punt de vista i sense el complet coneixement d’aquesta.

Algú podria assegurar i asseverar estar segur del que ha vist i escoltat i dir que té raons per a actuar davant aquest drap morat. Però el mateix assegura el que ha vist un miratge. Per tant no permeteu que se us portin els dimonis cavil·lant el que no és. Tal vegada us pugui ajudar a centrar-vos aquest pensament: “Jo estic bé”.