En ocasió del Dia de l’Església Diocesana o Diada de Germanor, ens convé de nou fer-nos conscients que, si l’Església diocesana i cada parròquia la formem entre tots els creients, cal que també tots hi participem al màxim. Per a poder realitzar les accions pastorals que necessitem com a Església, es requereix l’ajuda econòmica de tots. I ja ho fem amb la declaració de la renda, quan marcant les caselles a favor de l’Església i la d’altres fins socials, estem col·laborant, des dels nostres impostos i de forma molt lliure, al sosteniment de les accions eclesials importants, com poden ser des de l’anunci de l’Evangeli i la celebració dels sagraments, fins a la caritat i les accions cap al nostre patrimoni, que és tan gran i valuós, però que requereix moltes inversions per a la seva conservació.

L’economia és només un mitjà per a l’Església. Ni adorar els diners com una finalitat en si mateixa, ni menysprear o no comptar amb un mínim necessari. Com totes les institucions, necessitem l’economia per a complir les funcions, si volem tenir una projecció i ajudar amb obres i de veritat. Convé, doncs, evitar els tòpics i valorar que l’Església sàpiga “rendibilitzar” els seus recursos. En les nostres comunitats sabem fer “més” amb “menys”, gràcies a la bona utilització dels recursos, ja que evitem despeses sumptuoses i treballem de forma totalment voluntària. En bastants aspectes, a la nostra Diòcesi sabem combinar la centralització de les grans decisions, amb l’autonomia de cada institució, en allò que li concerneix. El maneig de recursos no es fa només amb criteris d’eficàcia sinó sobretot amb criteris de rigor moral. Les persones que tenen a veure amb els recursos de l’Església treballen honradament. Ara que es parla tant de corrupció, convé que valorem que l’Església no s’ha vist embolicada en casos d’aquesta naturalesa. Procurem mantenir l’actitud d’honradesa i la transparència. Poques institucions tenen els seus comptes més clars i públics, ja que cada Parròquia, i la mateixa Diòcesi, fem la preceptiva declaració i publiquem els nostres comptes periòdicament.

 L’Església diocesana gasta més en projectes d’ajudes de tot tipus a persones que ho necessiten, que no a mantenir molt personal o estructures pròpies. Les anomenades despeses de funcionament, que sempre es disparen en moltes institucions, són proporcionades i menors que les despeses en projectes d’inversió, com són els projectes pastorals, reparacions, ajudes, etc. Es podria dir que gastem més en els altres que en la comunitat mateixa. I això és molt bo. El nostre major criteri econòmic no ha de ser el tenir per guardar, sinó el tenir prou per poder donar, i esperar que anem rebent el que necessitem a cada moment. Déu amb la seva providència ens guia i ens sosté, i és Ell qui fa néixer en els cors de tots, sentiments i obres d’amor i de solidaritat fraterna. El lema de la campanya d’enguany: Participar a la teva Parròquia és fer una declaració de principis” ha de significar cooperar amb el que puguem a les necessitats de la comunitat cristiana, i de la Diòcesi, perquè la nostra fe ens hi obliga. Participem-hi! Amb la vostra ajuda econòmica podrem fer molt i podrem multiplicar les accions. Sobretot per a “sortir” cap enfora, i anunciar l’Evangeli a les perifèries, entre els pobres, com ens reclama el Papa Francesc.