Detectats 20 positius amb el cribratge massiu dut a terme a la Seu d’Urgell

Proves PCR al Centre Cívic El Passeig de la Seu
Proves PCR al Centre Cívic El Passeig de la Seu (Foto RàdioSeu)

El cribratge massiu que es va dur a terme aquesta setmana passada -entre dimecres i divendres- a la Seu d’Urgell ha permès detectar un total de 20 nous casos positius de COVID-19 a la ciutat. Això representa aproximadament un 1,5% del total de proves que es van fer a veïns i veïnes de la capital alturgellenca. Cal recordar que en aquest procés hi han participat un total de 1.338 persones; és a dir, més del 10 per cent de la població censada al municipi.

El secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha presentat aquest dimarts a la tarda el balanç d’aquest i d’altres cribratges generals que s’han fet els darrers dies en diverses ciutats on s’havia detectat brots de COVID-19. Argimon ha posat en valor la importància d’aquest sistema perquè creu que és “una eina molt valuosa per a aquest objectiu”, tot i que admet que “no és l’única pràctica rellevant per a assolir-ho”. Sobre aquest punt, remarca que “l’important no és tant la quantitat de cribratges que fem, sinó garantir que l’aïllament es faci i de forma correcta”.

L’estratègia de cribratge desenvolupada fins ara l’ha avalada la investigadora del Computational Biology and Complex Systems (BIOCOMSC) de la Universitat Politècnica de Catalunya, Clara Prats, que creu que “si tot va bé i l’estratègia de cribratges és reeixida, a part de tallar cadenes de contagi, s’hauria d’observar una tendència a la baixa”. Per exemple, Prats ha indicat que a Reus i a Terrassa la tendència a l’alça va baixar després 3 o 4 dies del cribratge, mentre que pel que fa a Santa Coloma, amb incidències molt més elevades, al trencament de la incidència a l’alça li va seguir un suau descens. “El cribratge serveix com a tallafocs; el que passi després depèn de molts factors. Mantenir la tendència a la baixa depèn, per exemple, de fer quarantenes”, ha reblat.

El secretari de Salut Pública ha recordat que la situació epidemiològica a Catalunya segueix sent dolenta malgrat la darrera estabilitat dels indicadors principals. Argimon conclou que “no estem bé” i que per això “cal baixar la corba epidèmica i és primordial reduir la interacció social”.

TOTES LES NOTÍCIES