L’enquesta epidemiològica no ha permès establir cap relació entre aquest cas i cap dels altres pacients ingressats en els darrers dies a l’hospital. El pacient ha passat part del període d’incubació fora d’Andorra i durant el temps que ha estat al Principat no es donen circumstàncies que indiquin que hagi compartit espais geogràfics comuns al llarg del període d’incubació de la malaltia amb els casos anteriors.

El ministeri de Salut destaca que amb la informació disponible fins el moment tot sembla indicar que s’està davant de casos aïllats que han coincidit en el temps.  

Des del Ministeri de Salut i Benestar, s’ha dut a terme en la inspecció i control dels potencials focus d’emissió de legionel·la. Les anàlisi de les mostres recollides als focus d’alt risc han estat negatives per legionel·la.

Es mantenen activades i reforçades les accions de vigilància habituals, d’acord amb el que es preveu en el protocol de vigilància ambiental establert per a aquest tipus de situacions.

Informació complementària sobre la infecció per legionel·la:

Agent causal

La legionel·losi és una malaltia causada per bacteris del gènere Legionella sp. El serogrup 1 és el més freqüentment implicat en la malaltia, seguit pels serogrups 4 i 6.

Es considera un bacteri ambiental ja que el seu nínxol ecològic són les aigües dolces superficials com llacs, rius, estanys, aigües termals, etc… formant part de la flora bacteriana habitual. També es troba de forma natural en fangs i terres humides.

Transmissió del bacteri a l’home

L’única via de transmissió coneguda a l’home és per via aèria: inhalació d’aerosols que continguin un nombre suficient de bacteris. No es té evidència de possible transmissió persona-persona ni de l’existència de reservoris animals coneguts.

Per tal que es produeixi infecció en l’home s’han de donar un seguit de situacions:

–    Multiplicació del microorganisme en un medi aquàtic fins que hi hagi un nombre de microorganismes suficients per suposar un risc per a les persones.
–    Dispersió del microorganisme en forma d’aerosol.
–    Que la soca dispersada sigui virulenta per l’home.
–    Que els individus susceptibles estiguin exposats als aerosols que contenen la soca virulenta en quantitat suficient.
–    Entrada del bacteri a l’home per instil·lació d’aerosols.

La malaltia

La legionel·losi presenta fonamentalment dues formes clíniques i epidemiològiques diferents: una forma pneumònica greu o “malaltia del legionari” o legionel·losi i una forma no pneumònica, febril, autolimitada i lleu coneguda com “Febre de Pontiac”. El risc de contraure la malaltia depèn del tipus i intensitat de l’exposició i de l’estat de salut de la persona susceptible.

La febre de Pontiac

És la forma no pneumònica que sembla ser podria estar ocasionada per una reacció a l’antigen inhalat i no pas per invasió bacteriana. Es tracta d’una síndrome clínica febril aguda i autolimitada. Els afectats presenten febre elevada, calfreds, anorèxia, miàlgia, cefalea, tos seca, dolor abdominal i diarrea.  Afecta al 90% de les persones exposades. Presenta un període d’incubació de 5 a 66 hores (sovint de 24 a 48 hores) i remet espontàniament als 3-5 dies. El tractament és simptomàtic.

Malaltia del legionari o legionel·losi

Es produeix quan la bactèria penetra als alvèols pulmonars. Clínicament no es diferencia d’altres pneumònies atípiques. Els principals símptomes són: cefalea, fatiga, anorèxia, pèrdua de pes, debilitat, nàusees, vòmits, diarrea, dolor muscular, febre elevada i tos, seca al principi i després productiva. La radiografia de tòrax mostra a vegades zones irregulars o focals de consolidació, que poden evolucionar fins afectació bilateral i produir insuficiència respiratòria. Sovint els afectats requereixen hospitalització.

El període d’incubació normalment és de 2 a 10 dies. La malaltia es presenta principalment entre els 40 i 70 anys, de dos a tres vegades més en homes que en dones, i molt rarament a menors de 20 anys. També afecta més a persones immunocompromeses, com ara diabètics, malalts amb malaltia pulmonar crònica, fumadors, etc.