Detecció de fatiga al volant: més enllà del “vas bé?”

Badallant en el cotxe
Badallant en el cotxe (Istock.com)

Sabies que conduir sota els efectes de la fatiga ens fa cometre tants errors com si conduíssim sota els efectes de l’alcohol? No sols parlem del gran perill de quedar-se adormit al volant, sinó que el cansament fa que els nostres reflexos disminueixin, que la nostra agudesa visual decreixi, i que les decisions que prenem en la conducció no siguin les més encertades.

El pitjor és que tendim a subestimar la necessitat de descansar per a eliminar aquest risc i no molts conductors són conscients que la fatiga al volant és, juntament amb les distraccions, una de les principals causes dels sinistres de trànsit.

Per això, cada vegada més vehicles incorporen sistemes de detecció de fatiga que emeten una alarma i que ens indiquen que ha arribat el moment de fer una pausa abans de continuar conduint, però com és possible que el nostre cotxe pugui saber que el nostre cansament comença a ser un perill?

L’anàlisi de les dades és la clau en el funcionament d’aquests sistemes. Des del moment en el qual el conductor arrenca el cotxe, aquests dispositius analitzen de manera permanent el seu patró de comportament al volant. Quan es produeix una dissonància entre aquest patró i el que el sistema detecta, les alarmes es disparen.

És a dir, la nostra pròpia conducció està subministrant contínuament una sèrie de dades que els sistemes de detecció de fatiga aprofiten per a activar les alertes: si canvia la nostra manera d’usar l’accelerador, si fa més de dues hores que conduïm, si realitzem moltes correccions amb el volant o estem fent massa canvis de carril saltaran els avisos. Aquests poden ser visuals (en el quadre de comandament), acústics o, fins i tot, sensorials, en forma de vibració en el volant o en el seient.

No obstant això, encara que són molt eficaços, aquests avisos actuen amb un cert retard. Per això, els sistemes de detecció de fatiga més nous van més enllà i tracten d’avançar-se al perill. A través de càmeres que enfoquen al conductor, aquests sistemes són capaços de detectar determinats senyals que poden ser l’inici de la somnolència o d’una distracció: reconeixen cap a on estem dirigint la nostra mirada, el nombre de vegades que parpellegem, si badallem…, i ens avisen abans que sigui massa tard.

 

Per circulaseguro.com /  Tot Sant Cugat

TOTES LES NOTÍCIES