Un projecte pilot vol consolidar l’ús de les tecnologies de geolocalització entre els ramaders del Pirineu per a facilitar el control dels ramats a l’estiu, quan vaques i ovelles s’escampen arreu de la muntanya per a aprofitar les riques pastures que hi troben quan la neu ja s’ha fos. D’aquesta manera, es vol ajudar els professionals a evitar, sempre que sigui possible, els llargs desplaçaments a peu que han hagut de fer tradicionalment per a comprovar el bon estat del bestiar.

El pla experimental, que es duu a terme aquests dies al Pallars Sobirà, compta amb la implicació de la Cooperativa Pirenaica de la Seu d’Urgell, juntament amb la Cooperativa de Sort. Ambdues organitzacions reben l’assessorament de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). A efectes pràctics, la mesura consisteix a instal·lar als animals collars de geolocalització, de l’empresa Digitalanimal.

Antoni Dalmau, investigador del programa de Benestar animal de l’IRTA, assegura que “a més de saber en tot moment on són, la geolocalització ens dóna patrons de comportament del bestiar”. A partir de les dades de moviment i de temperatura enregistrades pel dispositiu electrònic, l’equip de ramaders i científics ha confirmat que es poden detectar alteracions patològiques o fisiològiques quan l’activitat d’un animal es desvia de l’habitual.

Dalmau descriu un exemple: “El collar indicava que una vaca havia reduït molt la seva activitat en comparació amb els dies anteriors i amb les seves companyes”, i quan la van anar a buscar “li van trobar una mastitis, una inflamació del teixit mamari”. També s’han seguit a distància animals gestants que presentaven canvis en l’activitat i la temperatura, així com una posició més perifèrica respecte al grup, la qual cosa ha permès al ramader conèixer el moment del part i facilitar-ne la supervisió.

Entre 2019 i 2021 ja s’havia treballat amb un total de tretze ramaders propietaris de vaques, eugues i ovelles. A partir d’aquesta experiència, el repte ara és refinar la recollida d’informació i automatitzar-ne el processament. “Per a interpretar bé el comportament de l’animal, calen dades constants”, reconeix Dalmau. Per això, els investigadors aspiren a comptar amb aparells amb bateries més autònomes i més missatges per dia, i miren cap a altres tipus de sensors com els acceleròmetres, que ajuden a distingir si un animal pastura, camina, vigila o bé descansa.

Des d’Unió de Pagesos també es mostren interessats en aquesta aplicació. El coordinador del sindicat a l’Alt Urgell i a les comarques de muntanya, Joan Guitart, valora que “la tecnologia ens permet conèixer millor que mai el bestiar i avançar en salut i seguretat”. La generalització del control per geolocalització va avançant i passa també per a desenvolupar algoritmes que tradueixin el monitoratge digital del bestiar en avisos per al ramader, en cas d’anomalies.

Possibilitat de predir atacs de l’ós

Segons l’IRTA, el recull de dades pot ajudar a preveure riscos greus com són els atacs de fauna salvatge, que aquesta setmana passada, per exemple, han provocat que l’únic pastor d’ovelles que hi havia a Farrera plegués després de patir dues incursions mortals de l’ós bru en pocs dies, amb una desena d’exemplars morts o desapareguts.”

Una major activitat nocturna de les ovelles o canvis en la temperatura superficial registrada pels dispositius s’han correlacionat amb la presència d’óssos, que provoquen canvis en els patrons de desplaçament dels ramats”, expliquen. I hi afegeixen que amb una triangulació adequada de les dades, “es podrien crear sistemes d’alarma per a avisar a ramaders i gossos o activar sistemes de dissuasió de depredadors”.

Els registres de geolocalització també podrien servir fins i tot en alguns casos com a prova pericial, en cas de mort de caps de bestiar.

A més, els collars es poden emprar per a la gestió territorial. Amb les dades dels recorreguts del ramat s’obtenen mapes de calor sobre la intensitat de la pastura, que realcen les àrees preferides pel ramat.

Tot creuant-los amb altres capes d’informació geogràfica, com la distribució hídrica i vegetal, es pot avaluar la possible sobrecàrrega en certes zones o replantejar la gestió dels punts d’aigua. Aquesta informació permetria al ramader reorientar els animals cap a les zones que li interessin, tot reequilibrant l’ús de recursos i les dietes dels animals.

Viabilitat econòmica i tecnològica

L’anàlisi de costos i beneficis del projecte pilot destaca l’optimització del temps dels ramaders, amb desplaçaments menys freqüents i més directes. Tanmateix, conclou que els preus actuals dels dispositius i el seu manteniment encara no comporten un estalvi econòmic per als productors.

Per altra banda, en el cas de l’Alt Pirineu, la manca de cobertura s’ha demostrat com el principal escull per a la implantació de la tecnologia. «L’animal desapareix en zones fosques i els repetidors o les antenes fallen», lamenta Joan Guitart. Tot i això, s’ha aconseguit tirar endavant les proves gràcies a la instal·lació de nou antenes, que van funcionar correctament.

«Si és viable en una zona extrema com el Pallars, sabem que a la resta de Catalunya funcionaria», recalca Guitart, que valora positivament la consecució dels dos objectius del projecte: fer la vida més fàcil als ramaders i millorar la gestió del bestiar i les pastures.

El Grup Operatiu s’anomena ‘Millora de la gestió tecnicoeconòmica de les explotacions ramaderes extensives del Pirineu català, mitjançant l’ús de sistemes de geolocalització i monitoratge d’animals’. Ha estat finançat a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.