“Desenterrant el passat” tanca amb una xerrada sobre els orígens de Ramon Lambard

El  cicle “Desenterrant el passat” arriba al final de l’edició de l’any 2017 amb la conferència titulada “Ramon Lambard, fill de Nargó, mestre d’obres de la catedral d’Urgell”, que serà pronunciada per l’historiador Carles Gascón Chopo el proper dissabte dia 4 de novembre, a les 18.00 h, al Centre Paleoambiental Dinosfera. a Coll de Nargó.

Amb aquesta conferència clourà un cicle que ha tingut la catedral urgellenca com a gran protagonista, al voltant de la qual s’hauran celebrat un total de cinc xerrades que han permès descobrir una sèrie d’aspectes, en gran part inesperats, del monument més representatiu de la capital de l’Alt Urgell. En el cas de la xerrada del proper dissabte, el protagonista serà Ramon Lambard, un dels mestres d’obres més populars de la catedral, a causa de la conservació del contracte que va establir amb els canonges l’any 1175 per cobrir amb voltes del temple catedralici i culminar les seves torres.

La figura de Ramon Lambard és destacable pel fet de ser un dels pocs mestres d’obres catalans d’època medieval i de nom conegut. Des dels temps de Josep Puig i Cadafalch se li havien atribuït uns orígens italians que, recentment, i d’acord amb l’estudi de la documentació de l’Arxiu Capitular d’Urgell, s’han hagut de desmentir. En realitat, Ramon Lambard era natural de Coll de Nargó i, tal com s’explicarà en la intervenció del proper dissabte, actuà en gran mesura com a contractista de l’obra en un moment decisiu de la mateixa.

“Desenterrant el passat” és un cicle de conferències al voltant de l’arqueologia i la història de la comarca de l’Alt Urgell, organitzades pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Amb motiu de l’Any Puig i Cadafalch, l’edició de 2017 s’ha dedicat molt especialment a la catedral de Santa Maria, la restauració de la qual té molt a veure amb l’obra de l’arquitecte i polític català.

Fotografia: Sant Climent de Coll de Nargó. Carles Gascón Chopo

TOTES LES NOTÍCIES