Unes peces de ceràmica de pessebre fetes per l’artista i escultor Sergi Mas han estat localitzades en un traster. Les peces van ser un encàrrec de qui va ser cònsol major de Sant Julià, Ricard Tor Vila, i havien de ser exposades davant la casa comuna. Van ser els professors de l’Escola d’Art els qui van localitzar les peces al magatzem i es podran veure properament a la capella de Santa Filomena d’Aixovall, en el que vol ser un homenatge i reconeixement a l’artista.

Sorprenent troballa a l’Escola d’Art de Sant Julià. En un traster propietat del Comú de Sant Julià de Lòria s’han localitzat set peces d’un pessebre fet per l’artista i escultor d’Aixovall Sergi Mas. Un traster que havia estat destinat els darrers anys per a ús de la Conselleria de Cultura ha estat l’indret on els professors de l’Escola d’Art van localitzar les peces. Arran de la necessitat d’ampliar els espais dels professors, aquest quarto va passar fa poc temps a ús de l’Escola, on entre altres objectes hi havia l’atrezzo dels Reis Mags i diferents capses. El traster pràcticament no havia tingut cap ús definit més que el de magatzem en els darrers quinze anys. En un racó, hi van trobar les peces de l’artista d’Aixovall.

Roger Mas, fill de l’artista, que havia estat director de l’Escola d’Art, explica que les peces van ser un encàrrec a Sergi Mas que li va fer el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Ricard Tor Vila, de Cal Tito, el 1989.

Qui va ser conseller de Sant Julià entre el 1970 i 1973, i cònsol major de la parròquia (1988-1995) va encarregar a l’escultor la confecció d’unes peces de pessebre amb la idea d’exposar-les davant la casa comuna. Després, les peces van ser exposades com a pessebre al Centre Cultural.

Segons Roger Mas, les peces havien estat fetes a la mateixa Escola d’Art amb la voluntat de donar més importància a la síntesi de la idea d’un pessebre que no a la concreció d’uns personatges més definits. Possiblement, també per la urgència de l’encàrrec les peces defugen la concreció i els detalls.

Es tracta d’unes peces de pessebre fetes amb terracota (argila cuita) amb diferents colors. Les sis figures més el nen al bressol estan fetes de fang de terracota. Es caracteritzen per un treball molt auster, tal com explica Philippe Lavaill, professor d’escultura de l’Escola d’Art i una de les persones que va fer la troballa. Curioses perquè “estan despullades de qualsevol element decoratiu, amb una posició de recolliment, tristesa, intimista i sense ornaments”. I és que la meitat dels personatges es disposen amb el cap cot, lluny de la suposada alegria que el naixement de l’infant suposa, i amb una actitud teatral. El professor d’escultura assenyala la curiositat de la senzillesa del treball, emulant la senzillesa del romànic i amb elements simbòlics com un calze o l’espiga de blat.

Sigui com sigui, allunyades del barroc tan habitual en les construccions pessebristes, les figures emulen un estil notòriament clàssic. Les proporcions del cos dels personatges, la seva posició, els vestits, elements com l’espiga, els cabells recollits en una trena o un monyo en els personatges femenins, al conseller de Cultura del Comú de Sant Julià, Josep Roig, li recorden la sobrietat i l’austeritat de les escultures pròpies del realisme soviètic. El conseller destaca com després de la troballa, l’Escola s’hi ha abocat en la recreació d’un pessebre aprofitant la troballa de les peces.

I és que amb motiu de la troballa, l’Escola d’Art ha engegat un projecte per instal·lar el pessebre a la capella de Santa Filomena d’Aixovall que servirà també d’homenatge i reconeixement a l’artista. Allà s’hi exposaran les peces ambientades amb un treball dissenyat pels alumnes de l’Escola d’Art.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada