Holy motors del realitzador francès Leos Carax va ser una de les grans sorpreses del 65 festival de Cannes i s’ha convertit per mèrits propis en una de les propostes més valentes i inclassificables de la collita cinematogràfica de l’any passat. Leos Carax ha dirigit una pel·lícula desbordant, plena d’imaginació i agosarament. Una pel·lícula estranya que es mou en els marges del surrealisme i l’absurd amb una història impossible que doblega totes les convencions i esquiva totes les expectatives.

Una comèdia d’imprevistos i situacions esbojarrades conduïdes per l’actor Denis Levant que interpreta una galeria exhaustiva de personatges mentre es conduit per París amb una limusina blanca. El vehicle adquireix una forma de vestidor d’on sorgeix l’home de les mil cares per donar vida tant a un monstre de les clavegueres, una pidolaire, un assassí o a un vell agònic que expira al llit. Un seguit de situacions desconnexes de sentit esquiu i obscur que mouen a la fascinació immediata pel grau de llibertat, atreviment, comicitat o mala llet que mostra Leos Carax.

Una febril gamberrada en què podem intuir una reflexió sobre les identitats fluctuants a partir del joc de màscares que estableix el seu protagonista absolut. Un protagonista transformista i que s’anomena senyor Oscar i viatja amb limusina per força ens hauria de parlar del món del cinema, de la fama, de la interpretació, de la frontera entre realitat i ficció. Això és per dir alguna cosa, ja que al final preval un sentit desconcertant, de caire laberíntic, a la manera de Lynch, en què fins i tot l’altre pot esdevenir el teu doble i on qualsevol pot ser també un actor de rostres canviants amb diversos rols i personalitats mutants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada