Des de l’Església atenem un 10% de la població

No buscant l’autocomplaença, sinó amb ànim de prendre consciència del que estem tirant endavant des de l’Església a Espanya i per tal d’informar amb transparència la societat, va ser presentada fa poques setmanes la Memòria auditada d’activitats 2016. Aquest era i és un compromís que va adquirir l’Església i té a veure amb la seva raó última, que és explicar la seva tasca. El que hi sobresurt és la dada que l’Església Catòlica a Espanya atén 4,8 milions de persones, o el que és mateix un 10% de tota la població. Ha de ser considerada, per tant, un pilar de la societat espanyola per la gran tasca educativa, assistencial, cultural, conservadora del patrimoni o generadora d’ocupació amb què complementa el suport espiritual dels seus fidels.

Cal agrair el recolzament dels 8,5 milions de contribuents que marquen la casella de l’Església en la declaració de la renda i que va permetre que el 2016 s’aportés la xifra rècord de 256,7 milions d’euros, un 2,82% més que l’any anterior. Tot i que la xifra és important, aquests fons que els contribuents assignen, suposen només el 24%, una quarta part, del finançament total de les Diòcesis. Els fidels, amb les seves aportacions i donacions voluntàries, porten el pes més gran, un 36% del total. L’Església va rebre en donatius 335 milions d’euros i es pot dir que les aportacions voluntàries dels fidels segueixen essent la principal font de finançament de l’Església, encara que existeixen diòcesis petites i rurals que no es podrien sostenir sense l’assignació que prové de l’IRPF i del Fons Comú Interdiocesà. L’Església rep diners dels ciutadans que lliurement així ho decideixen, però després els reverteix en la mateixa societat i arreu del món de forma ben àmplia, i tres vegades més.

Convé que els mateixos catòlics sapiguem que els centres socials i assistencials de l’Església per mitigar la pobresa i atendre la gent que estan en situació d’exclusió social han augmentat un 71% des de 2010, passant de 5.337 centres als actuals 9.110. Així mateix, per sostenir el seu patrimoni, les Diòcesis el 2016 van destinar 71,14 milions d’euros a projectes de construcció, conservació i rehabilitació, que després repercuteix en pelegrinatges i turisme. En el camp de l’educació, l’Església té un paper rellevant, no només per l’estalvi que els col·legis concertats catòlics suposen per a l’Estat (2.559 milions d’euros), sinó també pels beneficis als alumnes i famílies. Per cada euro que es va invertir en educació catòlica, la societat va rebre’n 4,1 euros. Tenim el treball continuat i les activitats de les més de 23.019 parròquies, de les quals més de la meitat en àmbits rurals. En totes elles s’hi celebren 9,5 milions d’eucaristies a l’any, i hi assisteixen més de 8,3 milions de persones. A aquestes tasques els sacerdots i voluntaris dediquen cada any 46,4 milions d’hores.

Tot això ¿farà reflexionar aquells que posen traves en comptes d’ajudes a aquesta tasca tan capil·lar i extensa de les comunitats eclesials? Ajudar l’Església, mantenir-la, valorar-la en la seva justa mesura és una realitat positiva, perquè a través de les comunitats eclesials moltes persones poden viure la seva vida espiritual i sacramental, que és la primera i gran missió, però també reben serveis i ajuda, especialment en moments de dificultat, i solucions a carències socials, amb presència dels valors cristians.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.