Començo l’article d’avui amb una frase atribuïda a l’escriptor Antón Chéjov, que diu així: “Pot ser que no tingui victòries notables, però puc sorprendre’t amb les derrotes a les quals vaig aconseguir sobreviure”. Certament, la frase és molt interessant i pot ser que defineixi això a la gran majoria de persones. Valdria la pena reconèixer la supervivència a alguna mena de successos? He sentit dir que als Estats Units també es tenen en compte les dificultats i caigudes de les persones per a alguns treballs. No sé si ho sabíeu, però podeu buscar la història sobre una tal “Violet Jessop”, cambrera del vaixell “Titanic”. Va sobreviure a l’enfonsament, no sols d’aquest, sinó d’altres vaixells també.
Per tant, crec que tan important o més poden resultar les nostres històries sobre les grans derrotes a les quals sobrevivim, com les victòries. Tots sempre volem parlar de les nostres victòries. Si no comptem les nostres derrotes també, la gent que ens escolti pot arribar a creure que aquestes victòries són només per sort o per casualitat. I crec que aquestes frases d’altres persones cèlebres ho il·lustren molt bé. “El fracàs és una gran oportunitat per a començar una altra vegada amb més intel·ligència”. Henry Ford. “El fracàs és un èxit en progrés”. Albert Einstein. “El fracàs és l’èxit si aprenem d’ell”. Thomas A. Edison.
Així doncs, aquí us deixo aquesta reflexió perquè penseu sobre les derrotes.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.