Depredadors

Diuen que el motor de la història és la cobdícia humana, que acaba convertint a les persones riques en psicòpates convulsives, quina finalitat primordial és la de ser-ho, cada vegada més, actuant com animals depredadors, d’acords amb la llei de la selva en la que el peix gros es menja al més petit.
 
Llei pretesament justificada per la teoria de l’evolució de Darwin, amb uns arguments científics, en l’actualitat més que discutits, amb un clar decantament, molt més favorable a un progrés positiu de la humanitat, que aposti pel compartir enlloc de fer-ho pel competir. 
 
Llei que fa entenedor l’actual creixement de la desigualtat social, com un plantejament per mantenir una societat, que porta la lluita per la supervivència a territoris, en la que els comportaments depredadors, són més favorables per satisfer la cobdícia, pròpia de persones, que destrossen, s’aprofiten o treuen utilitat d’altres persones sense cap tipus d’escrúpols. 
 
La solució passa per fer possible una veritable igualtat d’oportunitats, mitjançant un canvi cultural, centrat en les persones i no els diners, que possiblement hauria d’estar liderat per grups d’edat, amb menys dependència vital econòmica, que es poden trobar en la joventut i en els sèniors retirats del treball remunerat per qüestions d’edat. 
 
Caldria ajuntar el coneixement científic dels joves, amb la saviesa dels anys, per avançar, mitjançant la cultura del discurs crític, en territoris més adequats per a una plenitud existencial humana, molt allunyada d’una competència depredadora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *