L’Associació conservacionista Depana, considera que l’os Goiat “no és un animal perillós per a l’home, perquè es mostra tímid i evita la seva presència” i està d’acord amb el protocol endegat per la Generalitat per reduir els constants atacs mortals al bestiar i “intentar reconduir el seu comportament”. El grup ecologista no descarta el trasllat de Goiat però consideren que “l’opinió final dels experts serà clau” per decidir-ne el futur.

Depana ha defensat novament l’alliberament d’óssos i encara considera possible la convivència amb la ramaderia de muntanya, perquè creu que “la majoria de ramaders” han actuat de manera “responsable” mitjançant l’agrupació de ramats, contractació de pastors, millora de cabanes de pastor i ús de gossos de protecció. Malgrat això, han carregat durament contra el sindicat més representatiu de la ramaderia pirinenca i catalana, Unió de Pagesos, al qual acusen de “falta de sensibilitat”, de “demagògia”, de tenir un punt de vista “aliè a la realitat” i de seguir “una estratègia de “confrontació i rebuig no tan sols contra l’os, sinó també contra els cabirols, cérvols, guineus i voltors”, un posicionament que consideren “poc equànime i irresponsable”.

Tot i els continus atacs mortals, Depana opina que Piroslife ha aconseguit una “excel·lent convivència” i limiten a només 23 les baixes que creuen que hi ha hagut els darrers quatre anys “entre ovelles i cabres”. Una dada molt allunyada de la presentada pels pagesos i fins i tot per les mateixes administracions, tenint en compte que, per exemple, l’any passat en un sol atac a Lladorre van morir més de 200 ovelles en estimbar-se per un barranc. El grup conservacionista admet “l’augment de danys a la ramaderia aquesta primavera, atribuïts a l’os Goiat, sobretot a la Val d’Aran“, i per això donen suport al protocol endegat per la Generalitat. Pel que fa al trasllat, apunten que “totes les opcions estan obertes”.

Dret a decidir des del territori

Finalment, Depana creu que “falta una campanya d’informació sobre l’ós destinada a la població local”. Al respecte, aquesta setmana passada, el Consell d’Alcaldes del Pallars Sobirà, juntament amb associacions turístiques i de ramaders, han creat una comissió per planificar el futur de la presència de l’ós, tenint en compte que l’any vinent s’acaba el programa Piroslife. La prioritat d’aquesta comissió és que, a diferència del que s’ha fet els darrers 20 anys, a partir d’ara sigui la mateixa gent de la comarca la que prengui les decisions sobre si hi ha d’haver óssos i quina quantitat d’exemplars és assumible. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, ha denunciat que ara fa dues dècades l’alliberament d’óssos “va ser imposat i no consensuat” per part de les administracions superiors. Els ramaders locals van més enllà i volen que es retiri del Pirineu tots els exemplars, perquè veuen la convivència “impossible”.