Delenda est monarchia (espanyola)

No vull ser original ni ho pretenc ser però quin sentit tenen les monarquies en els temps actuals? Les seves justificacions tradicionals s’han perdut i ara l’únic sentit que tenen (almenys a Europa) és el de representar els Estats i fer-ho igual de bé o millor que els presidents de les repúbliques. Aquest, sense dubte, és el rol que juguen els monarques del nord d’Europa i el Regne Unit i a primera vista podria semblar que és el que ha fet el rei espanyol Joan Carles I. Però només a primera vista. Fins fa poc s’ha beneficiat d’un pacte de silenci mediàtic que amagava les ombres del seu regnat. Un pacte que s’ha acabat trencat amb l’escàndol Urdangarin i la poc edificant cacera d’elefants a Botsuana mentre creix el nombre d’espanyols sense feina i o amb greus problemes econòmics. De Joan Carles I es comencen a explicar moltes coses: el seu matrimoni trencat i les nombroses amants, les relacions amb empresaris tèrbols com Mario Conde, Javier de la Rosa i Ruiz Mateos, el creixement exponencial no gaire explicat de la seva fortuna i el seu paper ambigu durant el cop d’Estat del 23-F.

Torno a dir que ara que la monarquia espanyola està en la picota ha arribat el moment de preguntar-nos si té algun sentit a Espanya. Els escàndols no són un argument ja que la monarquia britànica ha estat la riota de tot el món durant molt de temps i segueix allà. Probablement aquí rau la clau del problema. La monarquia britànica ha conviscut amb un règim democràtic i ha estat relativament transparent, probablement perquè la institució no ha tingut més remei que acceptar-ho. L’espanyola no. Ha estat òpaca i ara paga les conseqüències. Aquesta crisi de la monarquia espanyola coincideix amb una de més general: la de la pròpia Espanya.

Actualment el flagell de l’atur desbordat, un 24,4%, sacseja aquest país. I per si fos poc un govern que sembla superat per les circumstàncies ha de tractar el tema del final d’ETA i dels 500 presoners d’aquest grup terrorista i amb una Convergència i Unió que es declara independentista. I ho fa en una Catalunya que cada dia està més farta amb la manera en què es tractada per les autoritats espanyoles i on la paraula independència ja no és un tabu ni la separació és vista com quelcom irrealitzable. Al contrari sembla que és el que prefereix un nombre creixent de catalans, possiblement la majoria. El monarca actual no sembla que pugui projectar la imatge d’unitat i calma que una situació com aquesta desprèn i que podrien ajudar a apaivagar les tensions. Ni tampoc el seu fill. Llavors perquè serveix? El que està clar és que el conte de fades entre la monarquia i el poble espanyol s’ha acabat i ara la família reial s’haurà de treballar molt més el lloc que ocupa per recuperar el prestigi perdut. La qüestió és si podrà, el que dubto molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *