Del Dr. Carles Cardó (1884 – 1958) a l’Esteve Albert (1914- 1995) i Pau Casals

Durant aquest any va veure la llum un interessant llibre titulat “La Memòria de l’Esteve Albert: Vivències amb M. Serra i Moret, Josep Carner, Carles Cardó, F. Mollet i Maristany, Antoni Comas, Joan Peiró i Pau Casals”.

Una edició a cura de Josep Puig i Pla, amb pròleg d’Hilari Raguer i Suñer; l’obra ens transporta a altres moments de la vida, no sempre fàcil d’aquests personatges especials que han aportat molt a Catalunya, cadascun des del seu àmbit personal i divers.

A través de la “Memòria de l’Esteve Albert”, hom fa un recorregut de les vivències de tots els altres convidats a compartir aquest interessant llibre que els recorda i els honora.

Un dels fets que unien directament dos dels personatges, és que… en vigílies del Congrés Eucarístic de Barcelona de l’any 1952, l’Esteve Albert va demanar permís a les autoritats competents per representar durant aquella setmana i traduïda al castellà, l’obra de teatre religiós del poeta i dramaturg francès, Paul Claudel (1868 – 1955) titulada “L’annonce faite à Marie” com un més dels autosacramentals que es podien veure aquells dies. Li ho van concedir, però un incansable Esteve Albert, no va parar fins que també li van autoritzar de fer la mateixa representació en català que evidentment era el seu objectiu principal. Era un bon diplomàtic.

Per altra banda Carles Cardó, doctorat en Teologia i Dret canònic, així com en filosofia, va ser el traductor de molts llibres de l’Antic Testament, dels Salms i de l’obra filosòfica de Sèneca, i quasi en la mateixa etapa componia el seu poema de “l’Anunciació a la Verge Maria”. Coincidint amb el Congrés Eucarístic del 1952.

Carles Cardó, també era autor de llibres com “l’Evangeli d’Avui”, “La Nit transparent”, etc. L’any 2008, l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) va publicar el llibre “Carles Cardó: un clàssic del pensament”. Anteriorment la seva vila natal ja havia posat el seu nom a la Biblioteca pública de Valls. Ciutat agermanada amb Andorra la Vella des del 1967.

S’ha de dir que Cardó, igualment com l’Esteve Albert que no era només un activista, sinó que era un home de pensament i de doctrina, Cardó era un pensador i ambdós eren coetanis d’uns moments específics de la catalanitat a l’exili.

Tanmateix el canonge Carles Cardó dirigia la revista “La paraula Cristiana” i col·laborava en d’altres mitjans de l’època, que l’Esteve Albert llegia amb assiduïtat. Segons diu l’autor del pròleg, l’Esteve Albert explicava les dificultats que es trobava Cardó per la publicació del seu llibre “Histoire spirituelle des Espagnes”, una obra que el propi autor va prohibir durant 50 anys, l’edició del seu últim capitol. Concretament el VIII, mentre l’original autoritzat, es va publicar en francès.

Finalment, tal com era la seva voluntat aquest capítol VIII, va veure la llum als 50 anys d’ésser escrit amb el títol de “Les dues tradicions: El Gran Refús”. El va publicar l’Editorial Claret l’octubre de l’any 1994. El manuscrit original complet, Carles Cardó el va confiar juntament amb la seva antiga màquina d’escriure al professor emèrit de la Universitat de Friburg a Suïssa, Ramon Sugranyes De Franch. Cardó era a l’exili.

De fet l’Esteve Albert i Carles Cardó es van conèixer a Roma l’any Sant del 1950 proclamat de l’Assumpció i ambdós van tractar temes a l’entorn de l’obrerisme.

Per la meva part he de dir que vaig conèixer a l’Esteve Albert per la seva obra de “El Pessebre Vivent” d’Escaldes-Engordany, i també assistia a la Nit Literària Andorrana. Recordo a Canillo l’any de la seva mort el 1995, que a la Nit Literària d’aquell any, li vaig dedicar un petit poema que es va repartir en format postal per a tots els assistents a la vetllada. La Nit Literària té un recorrecut itinerant per les 7 parròquies andorranes, en l’ordre protocolari oficial i s’acaba de celebrar el passat mes de novembre la 36a edició.

Quant al canonge Carles Cardó i Sanjoan, era cosí segon del meu pare, Josep Ventura i Cardó (ACS) i evidentment del meu tiet Indaleci Ventura i Cardó (ACAS). Tant sols recordo, (ja que jo era molt petita) quan la família va dir que ens havia deixat, era l’any 1958 a Barcelona.

albertTinc quasi tots els seus llibres i sovint els relleigeixo, perquè la seva espiritualitat em reconforta. Ara el llibre que acaba de sortir publicat per Voliana Edicions sobre les “Vivències” de tants personatges interessants de Catalunya, té una doble vessant per analitzar moments passats i sobretot reflexions per al futur, un llibre recomanable sota la « Memòria de l’Esteve Albert » (ACS) que inclou la imatge del seu encontre amb Pau Casals (1876-1973) al Festival de Música de Prada de Conflent l’any 1953. Deu anys més tard el mestre Casals va dirigir el seu oratori « El Pessebre » a l’ONU en la celebració del XV Aniversari de la Declaració dels Drets Humans.

S’ha d’afegir que el passat dia 28 d’octubre, és va proyectar al Teatre Comunal d’Andorra la Vella, el documental “El món de Pau Casals, en commemoració del Dia Mundial del Patrimoni audiovisual. El film va ser dirigit per Joan Baptista Bellsolell i el va produir Andorra Produccions l’any 1973. Posteriorment va ser restaurat pel Govern l’any 1998 amb motiu del 25è Aniversari de la mort de Pau Casals (1876 – 1973).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *