De veritat ens apropen les xarxes socials?

Èlia Orts Garri
Èlia Orts Garri. Periodista i politòloga

Quan Mark Zuckerberg va crear Facebook ho va fer amb l’objectiu d’apropar la gent, de facilitar la comunicació entre les persones. Sempre ha defensat, i continua defensant, que aquesta és la voluntat d’aquesta xarxa social i d’altres de les que és propietari. Des del meu punt de vista, és un objectiu lloable, i bondadós. Qui no vol poder contactar més fàcilment amb aquell familiar que ha deixat el poble per anar a la gran ciutat o a un altre país per guanyar-se millor la vida? O retrobar aquell amic que ara viu a l’altra punta de món? O…

Les xarxes socials avui en dia serveixen per això, sí, però també serveixen i han servit per mostrar la part més lletja de les persones, la més agressiva… Des del punt de vista d’una persona que treballa en i amb aquestes plataformes, s’ha desvirtuat la funció per a les quals van ser creades i sovint, més que millorar-les, s’han fet malbé les relacions personals.

Sembla que en aquests espais la gent és lliure de dir i fer el que vulgui sense importar res més. Quedi clar que no vaig en contra de la llibertat d’expressió, però sempre cal recordar que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre, que si no n’hi hauria que no viurien, i en aquest sentit cal remarcar que a les xarxes es fan comentaris i s’expressen opinions sobre tot, es donen per veritats mentides i viceversa, i, com bé diu la cançó ‘Paraules’ de Pep Sala, s’hi troben “paraules que fereixen” i d’altres que “fan mal”.

Amb la situació que estem vivint d’emergència sanitària, que ha obligat al confinament, podríem dir, global, creieu que les xarxes socials ens han apropat els un als altres o més aviat al contrari? Aquí hem d’introduir les diferències entre xarxes socials. Potser Whatsapp (sí, es considera una xarxa social) sí que ens ha apropat a aquelles persones estimades, però Facebook o Twitter en tinc els meus dubtes.

En el meu cas particular, hi va haver dies d’aquest confinament que em feia mal entrar-hi -i formen part del meu dia a dia laboral- de la ràbia i la voluntat de fer mal que desprenien molts comentaris que hi veia, i encara avui hi veig disputes on els participants en aquesta gran conversació es falten el respecte els uns als altres d’una manera increïble, impensable fora la xarxa. També hi ha hagut dies que he pogut comprovar com contactes llunyans, o no tant, es trobaven bé, o havien estat ingressats i malament, o havien quedat atrapats en algun racó del món sense possibilitat de retornar a casa seva.

Penso que la virtut que Zuckerberg lloa de Facebook o altres xarxes socials és justament aquesta segona part, i que la primera és un dany col·lateral.

Potser hauríem de recordar que, malgrat no ser una comunicació cara a cara i en viu, estem parlant amb d’altres persones. Potser això ens ajudaria a ser més tolerants i respectuosos i a no fer tant mal amb les paraules. Sempre he intentat fer-ho, i moltes vegades, malgrat voler respondre a algun comentari fora de lloc, me n’he estat per evitar ser irrespectuosa i perquè valoro més la persona i la relació que pugui tenir amb aquesta que no pas el voler esplaiar-me dient la meva.

Potser això també ens evitaria “perdre amics” a les xarxes socials, persones que vull pensar que han oblidat que tant ells com jo som persones, que podem tenir idees diferents i les podem debatre, però des del respecte i sense ferir.

1 comentari

  1. Tens molta raó Èlia. A vegades cal comptar fins a 10, respirar fondo i passar pàgina.

Comments are closed.

TOTES LES NOTÍCIES