El Comú d’Escaldes acaba d’ oferir amb èxit de públic, una recuperació de l’espectacle del “Pessebre Vivent d’Engordany”, un treball de recerca que finalment se n’han pogut fer cinc representacions, una més de les inicialment programades. La gran demanda d’entrades que s’haurien esgotat en els primers moments de la reposició anunciada, va fer considerar al Comú l’ampliació amb una doble representació el tercer dia del cicle previst.
Evidentment que oferir una altra vegada aquella proposta de l’Esteve Albert creada fa mig segle, ha esdevingut un repte que els escaldencs han sabut assolir amb el suport de diferents entitats cíviques, així com amb el departament de cultura del Comú. La consellera de Cultura, Nuria Barquin, ha estat al capdavant del projecte, que de ben segur tindrà continuitat el proper any. Tanmateix, la consol major, Trini Marin, ella mateixa distribuïa les entrades un dels dies de les representacions. Han gaudit d’una gran afluència, tant d’escaldencs com de les altres sis parròquies andorranes, a part d’alguns visitants en vacances al país.
L’espectacle ha comptat amb més de 120 participants i figurants provinents de tot el país, així com el cos de dansa de l’Esbart Santa Anna, tots sota la direcció d’Irina Robles.
El “Pessebre Vivent” del segle XXI ha comptat amb 5 escenaris naturals i amb el suport d’una excel·lent coreagrafia i luminotècnia que ha permès descobrir els moments més emblemàtics de la representació nadalenca, original de l’escriptor i ideòleg, “Esteve Albert”. Aquest any se celebra el centenari del seu naixement amb diverses activitats ja programades al llarg de tot el 2014 i de les quals, al seu dia, ja em varem deixar constància en aquest mateix mitja.
S’ha de destacar sobretot la ideoneïdat d’adaptar el Betlem a les porticades de l’Església de Sant Pere Màrtir, fet que va dotar de majestuositat a aquell auster naixement, que aquí es realça com a centre de l’escenificació de l’obra. A més a més compta amb la interacció del públic que participa directament del cant nadalenc. Per altra banda, la ubicació de les escenes en diferents nivells, apropa la reintepretació de l’espectacle a aquell primitiu però autèntic “Pessebre Vivent”, que hom va poder gaudir fa més de 50 anys al poble d’Engordany.
Finalment, em permeto suggerir que el “Pessebre Vivent” de l’Esteve Albert, podria estar inspirat indirectament per la proposta de Pau Casals de compondre el seu oratori principal: “El Pessebre”. Evidentment el “Pessebre” es una obra totalment cantada, però la seva interpretació, on destaca la coral dels Reis Mags, correspond a un “Pessebre”. Per altra banda, l’Esteve Albert va coincidir amb Pau Casals al Festival de Prada en la etapa inmediata anterior a la creació de l’obra. També l’Esteve Albert va coincidir a Roma en l’Any Eucarístic amb el canonge Carles Cardó que acabava d’escriure el seu poema sobre l’Anunciació a la Verge.
Tot plegat són una sèrie de coincidències que em permeten concloure que hi havia quelcom de transmisió d’idees d’aquells tres personatges, molt avançats al seu temps, però que bevien de les mateixes fonts i és comunicaven perfectament. Com a referència documental, em permetria apuntar el llibre “La Memòria de l’Esteve Albert: Vivències amb diferents personatges”, les quals inclouen a Pau Casals i a Carles Cardó. El llibre editat per “Voliana Edicions”, el podeu trobar a les llibreires de Catalunya i Andorra respectivament.