De la llibertat d’Expressió a la llibertat de premsa i els seus orígens

Escaldes va acollir el passat dia 3 de maig el Primer col·loqui debat  sobre la Llibertat d’Expressió a Andorra, amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa 2016. Organitzat per l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra, els responsables van optar per presentar el tema de com es contempla aquest dret des de l’òptica de diversos ponents, un filòsof, Joan Massa; un advocat penalista, Josep Anton Silvestre; una política i advocada, Rosa Ferrer i una periodistam, Noemí Rodriguez.  El també periodista Àlex Lliteras va actuar de  moderador . L’acte va comptar amb la introducció del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior del Govern d’Andorra, Xavier Espot.

El dia  3 de maig és considerat el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa,  que coincideix amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek (1991). Va ser a Windhoek, on  els representants dels mitjans de comunicació africans que participaven en un seminari organitzat per la UNESCO a la capital de Namíbia, van elaborar un document que recollia els principis de la Llibertat de premsa, així que l’any 1993 les Nacions Unides van  fixar aquesta diada de reflexió  sobre la protecció de la llibertat d’expressió dels periodistes d’arreu.  

De forma que aquest 2016, diversos països acollien les celebracions d’aquesta jornada en base a tres principis: Llibertat d’Informació (llibertat fonamental i com a dret humà), protecció de la llibertat de premsa  enfront a la censura , així com la garantía de la seguretat del periodisme tant  dins com fora de l’entorn virtual. En aquesta línea,  la directora general  de la UNESCO, Irina Bakova ratificava que “l’accès a la informació és una llibertat fonamental  que forma part del dret humà a la llibertat d’expressió. Concloent  que rebre i difondre informació tant  en línea com en altres mitjans, constitueix la pedra angular de la democràcia, el bon govern  i l’estat de dret de qualsevol país del món.  

apcaEntre aquests països, el Principat d’Andorra, a travès de l’APCA, s’ha sumat a aquesta iniciativa amb la convocatòra del “Primer Debat-col·loqui  sobre la Llibertat d’Expressió a Andorra”. Un acte que ha estat coordinat  pels membres fundacionals de l’APCA, els periodistes Gualbert Ossorio i la Marisol Fuentes, entre altres.

En la seva introducció,  el ministre Xavier  Espot va referir-se als  rànquings mundials sobre la llibertat de premsa, en què  Andorra ocupa un lloc destacat dins de l’àmbit de la llibertat d’expresió, comunicació  i infomació. El ministre Espot, quant  als estàndards publicats per  “Reporters sense fronteres” (RSF), es va mostrar més escèptic amb les dades publicades.  De fet dels 180 països inscrits en el rànquings mundials de la llibertat de premsa, Andorra  ocupa el lloc núm. 33 i ha perdut una posició respecte a l’anterior informe del 2015. Els nostres veïns  Espanya  i França ocupen el lloc 34è  i  45è  respectivament. Sens dubte el principal escull es troba enfront al poder de la Banca, que com a tot arreu domina les situacions, constituint una certa forma de pressió legal sobre els  “Mas Media”  a tot arreu.

El  filòsof Joan Massa va fer un recorregut per la història des de la democràcia grega fins als nostres dies, aportant dades i establint que les “Constitucions” són les que han marcat els límits de la llibertat d’expressió. Segons Massa, les constitucions són en realitat un procès de desconfiança que implica codificar per defensar i protegir drets comuns,  també entre països.  Va  fer  referència  a  Jean-Jacques Rouseau (1712 – 1778) que entre altres coses va afirmar que  “entre el fort i el dèbil, la llei  allibera i la llibertat esclavitza”. Segons l’expert, va  ser Voltaire(1694 – 1778) qui  va defensar  la necessitat de posar  “limits” a la llibertat d’expressió

Per la meva part, em pemeto  apuntar que respecte a Jean Jacques Rousseau,  va ser precisament  a Ginebra el seu pais  natal, on l’any 1762 és va cremar el seu llibre més important “El contracte social”(o  principis del dret polític). Un gran contrasentit perquè  aquesta obra  va obrir les portes a la democràcia moderna. Rousseau, en certa forma, és va apartar de Montesquiu (1689 – 1755) en quant  a que” la sobirania no pot ser representada”. Sinó  que  tenia com a model  la democràcia del seu país natal, de petites comunitats que tots podien votar al mateix temps. Per contra la Revolució francesa és va inspirar més en les teories de Montesquiu  que no pas en Rousseau, encara què  l’esperit  de la seva doctrina va influir en el constitucionalisme mundial, començant per  la Declaració de la Independència  dels E.E.U.U.   

Totes  les aportacions dels ponents van  ser interessant,  però  caldria  afegir que  les primeres victòries respecte a la Llibertat de Premsa o llibertat de impressió , les trobem  un segle abans amb el “Discurs sobre la Libertat de Premsa” (Areopagítica) una obra escrita pel també poeta  i escriptor anglès,  Jhon Milton ( 1608 – 1674). El seu  text  és un al·legat en contra de l’ordre del Parlament d’Anglaterra del  14 de juny del 1643. Feia clara referència  a la censura imposada  en forma “ d’Imprimatur” , paraula llatina que  implicava el control de totes les publicacions, que en aquell moment  es feien a través de la Catedral de Sant Pau de Londres, (Centre de la religió anglicana que velaba per la “ puresa moral de les lectures”).  El segell  d’origen romà  “Imprimatur” era el que donava llum verda  per a la impressió,  sense  ell, l’obra no veuria mai la llum. Per això, sempre s’ha vinculat la llibertat d’impressió  amb la llibertat de premsa, que evidentment  anava lligat  al desenvolupament de  la impremta de Gutenberg .

En el debat també és va parlar de l’ètica i la tolerància (Traité sur la tolérance),  una obra escrita per  Voltaire (1694 – 1778). Voltaire en tant que escriptor, filosof i advocat en l’obra publicada  l’any 1763, tracta de la intolerancia religiosa amb  motiu d’un cas concret, però no deixa de constituir una referència  literàrio jurídica en el camp de la llibertat d’expressió.

A l’interessant debat- col·loqui   sobre la llibertat de premsa al Principat d’Andorra,  s’ha de dir que hi van participar diversitat  de públic de diferents  edats, als quals  els ponents van respondre,   aixì com també  l’oportuna  rèplica per al·lusions del  Ministre Xavier Espot,  en aquest  acte, que  va captar l’atenció dels assistents  fins ben entrades les 23.30 de la nit.

Després de les diverses opinions, es va concloure, tal com va apuntar la periodista Noemí Rodriguez, que a Andorra  som els periodistes que per  raons de proximitat amb les “fonts”, ens hem dotat d’un cert nivell “d’autocensura” la qual cosa  ens fa una mica diferents dels  periodistes  del  nostre entorn. També va dir que  tampoc estem pitjor que en altres indrets,  on el risc és molt elevat, aquí sortosament tots ens coneixem i  estem al dia de tot. Per altra banda,  el periodista Gualbert Osorio en un article periodístic del mateix dia ja havia manifestat que  als periodistes  ens sembla “inoportuna”  l’anomenada “llei mordaça” que correspon a la llei 30/2014. Ja que tothom sap que la nostra  Constitució aprovada el 1993,  ja protegeix els mateixos drets que també ja estaven  reconeguts   i  protegits a la Declaració Universal  dels Drets Humans del  1948.