Escaldes va acollir el passat dia 3 de maig el Primer col·loqui debat sobre la Llibertat d’Expressió a Andorra, amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa 2016. Organitzat per l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra, els responsables van optar per presentar el tema de com es contempla aquest dret des de l’òptica de diversos ponents, un filòsof, Joan Massa; un advocat penalista, Josep Anton Silvestre; una política i advocada, Rosa Ferrer i una periodistam, Noemí Rodriguez. El també periodista Àlex Lliteras va actuar de moderador . L’acte va comptar amb la introducció del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior del Govern d’Andorra, Xavier Espot.
El dia 3 de maig és considerat el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, que coincideix amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek (1991). Va ser a Windhoek, on els representants dels mitjans de comunicació africans que participaven en un seminari organitzat per la UNESCO a la capital de Namíbia, van elaborar un document que recollia els principis de la Llibertat de premsa, així que l’any 1993 les Nacions Unides van fixar aquesta diada de reflexió sobre la protecció de la llibertat d’expressió dels periodistes d’arreu.
De forma que aquest 2016, diversos països acollien les celebracions d’aquesta jornada en base a tres principis: Llibertat d’Informació (llibertat fonamental i com a dret humà), protecció de la llibertat de premsa enfront a la censura , així com la garantía de la seguretat del periodisme tant dins com fora de l’entorn virtual. En aquesta línea, la directora general de la UNESCO, Irina Bakova ratificava que “l’accès a la informació és una llibertat fonamental que forma part del dret humà a la llibertat d’expressió. Concloent que rebre i difondre informació tant en línea com en altres mitjans, constitueix la pedra angular de la democràcia, el bon govern i l’estat de dret de qualsevol país del món.
Entre aquests països, el Principat d’Andorra, a travès de l’APCA, s’ha sumat a aquesta iniciativa amb la convocatòra del “Primer Debat-col·loqui sobre la Llibertat d’Expressió a Andorra”. Un acte que ha estat coordinat pels membres fundacionals de l’APCA, els periodistes Gualbert Ossorio i la Marisol Fuentes, entre altres.
En la seva introducció, el ministre Xavier Espot va referir-se als rànquings mundials sobre la llibertat de premsa, en què Andorra ocupa un lloc destacat dins de l’àmbit de la llibertat d’expresió, comunicació i infomació. El ministre Espot, quant als estàndards publicats per “Reporters sense fronteres” (RSF), es va mostrar més escèptic amb les dades publicades. De fet dels 180 països inscrits en el rànquings mundials de la llibertat de premsa, Andorra ocupa el lloc núm. 33 i ha perdut una posició respecte a l’anterior informe del 2015. Els nostres veïns Espanya i França ocupen el lloc 34è i 45è respectivament. Sens dubte el principal escull es troba enfront al poder de la Banca, que com a tot arreu domina les situacions, constituint una certa forma de pressió legal sobre els “Mas Media” a tot arreu.
El filòsof Joan Massa va fer un recorregut per la història des de la democràcia grega fins als nostres dies, aportant dades i establint que les “Constitucions” són les que han marcat els límits de la llibertat d’expressió. Segons Massa, les constitucions són en realitat un procès de desconfiança que implica codificar per defensar i protegir drets comuns, també entre països. Va fer referència a Jean-Jacques Rouseau (1712 – 1778) que entre altres coses va afirmar que “entre el fort i el dèbil, la llei allibera i la llibertat esclavitza”. Segons l’expert, va ser Voltaire(1694 – 1778) qui va defensar la necessitat de posar “limits” a la llibertat d’expressió
Per la meva part, em pemeto apuntar que respecte a Jean Jacques Rousseau, va ser precisament a Ginebra el seu pais natal, on l’any 1762 és va cremar el seu llibre més important “El contracte social”(o principis del dret polític). Un gran contrasentit perquè aquesta obra va obrir les portes a la democràcia moderna. Rousseau, en certa forma, és va apartar de Montesquiu (1689 – 1755) en quant a que” la sobirania no pot ser representada”. Sinó que tenia com a model la democràcia del seu país natal, de petites comunitats que tots podien votar al mateix temps. Per contra la Revolució francesa és va inspirar més en les teories de Montesquiu que no pas en Rousseau, encara què l’esperit de la seva doctrina va influir en el constitucionalisme mundial, començant per la Declaració de la Independència dels E.E.U.U.
Totes les aportacions dels ponents van ser interessant, però caldria afegir que les primeres victòries respecte a la Llibertat de Premsa o llibertat de impressió , les trobem un segle abans amb el “Discurs sobre la Libertat de Premsa” (Areopagítica) una obra escrita pel també poeta i escriptor anglès, Jhon Milton ( 1608 – 1674). El seu text és un al·legat en contra de l’ordre del Parlament d’Anglaterra del 14 de juny del 1643. Feia clara referència a la censura imposada en forma “ d’Imprimatur” , paraula llatina que implicava el control de totes les publicacions, que en aquell moment es feien a través de la Catedral de Sant Pau de Londres, (Centre de la religió anglicana que velaba per la “ puresa moral de les lectures”). El segell d’origen romà “Imprimatur” era el que donava llum verda per a la impressió, sense ell, l’obra no veuria mai la llum. Per això, sempre s’ha vinculat la llibertat d’impressió amb la llibertat de premsa, que evidentment anava lligat al desenvolupament de la impremta de Gutenberg .
En el debat també és va parlar de l’ètica i la tolerància (Traité sur la tolérance), una obra escrita per Voltaire (1694 – 1778). Voltaire en tant que escriptor, filosof i advocat en l’obra publicada l’any 1763, tracta de la intolerancia religiosa amb motiu d’un cas concret, però no deixa de constituir una referència literàrio jurídica en el camp de la llibertat d’expressió.
A l’interessant debat- col·loqui sobre la llibertat de premsa al Principat d’Andorra, s’ha de dir que hi van participar diversitat de públic de diferents edats, als quals els ponents van respondre, aixì com també l’oportuna rèplica per al·lusions del Ministre Xavier Espot, en aquest acte, que va captar l’atenció dels assistents fins ben entrades les 23.30 de la nit.
Després de les diverses opinions, es va concloure, tal com va apuntar la periodista Noemí Rodriguez, que a Andorra som els periodistes que per raons de proximitat amb les “fonts”, ens hem dotat d’un cert nivell “d’autocensura” la qual cosa ens fa una mica diferents dels periodistes del nostre entorn. També va dir que tampoc estem pitjor que en altres indrets, on el risc és molt elevat, aquí sortosament tots ens coneixem i estem al dia de tot. Per altra banda, el periodista Gualbert Osorio en un article periodístic del mateix dia ja havia manifestat que als periodistes ens sembla “inoportuna” l’anomenada “llei mordaça” que correspon a la llei 30/2014. Ja que tothom sap que la nostra Constitució aprovada el 1993, ja protegeix els mateixos drets que també ja estaven reconeguts i protegits a la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948.