mateu-salvansEl grup parlamentari demòcrata ha anunciat aquest divendres que ha presentat un total de 44 esmenes al projecte de llei de l’IRPF, entre les quals destaca la introducció d’un règim especial per a residents passius que podran optar entre tributar pel règim general de l’IRPF o acollir-se a un forfet anual únic de 30.000 euros que els permetrà no haver de fer la declaració de rendes. Aquesta opció és vàlida per als residents sense activitat lucrativa que s’instal·lin al país abans de l’entrada en vigor de la llei i per un període de tres anys.

L’objectiu, segons han explicat els consellers demòcrates Meritxell Mateu i Martí Salvans, és seguir fent atractiva la residència passiva per als que ja són al país i donar-los la possibilitat de valorar ‘de quina manera prefereixen quedar-se a Andorra’. Altres canvis que volen introduir són l’exempció de rendes provinents de beques per a l’estudi públiques o privades, les pensions de viduïtat, d’orfenesa i d’invalidesa, i els guanys i pèrdues de capital que es produeixin en les transmissions de béns immobles ubicats fora del territori andorrà. En aquest cas, l’obligat tributari haurà d’haver ostentat la propietat durant almenys els deu anys anteriors a la transmissió. Pel que fa a la proposta del grup mixt d’establir el llindar de tributació en 40.000 euros, Mateu ha considerat que faria de l’IRPF un impost ‘elitista’ i que defugiria del principi de solidaritat.

DA ha volgut, d’una banda, ‘andorranitzar’ l’IRPF per adaptar-lo a la realitat social i econòmica del país i ‘simplificar al màxim’ amb un tipus reduït de base àmplia. Així ho ha explicat la consellera demòcrata, Meritxell Mateu, durant la presentació de les 44 esmenes que el grup ha fet al projecte de llei de l’IRPF.

Tant Mateu com el conseller Martí Salvans han defensat la necessitat d’aquest impost, per tancar el marc fiscal i poder signar convenis que evitin la doble imposició. De fet, Mateu ha dit que encara que no portessin l’IRPF al programa electoral, sí que respon a l’obertura econòmica i als CDI.

Entre els aspectes que s’han adaptat al país hi ha, segons Mateu, deixar fora de l’IRPF aquells béns immobles que ja es regeixen per l’impost de plusvàlues, establir com a rendes exemptes de tributar les beques públiques o privades per cursar estudis tant al Principat com a l’estranger, les pensions de viduïtat, les d’orfenesa i les d’invalidesa. Precisament en aquest apartat és on han introduït més canvis i volen que els guanys i pèrdues de capital que es produeixin en transmissions de béns immobles ubicats fora del territori andorrà, quan l’obligat tributari hagi estat propietari de l’immoble durant almenys els deu anys anteriors a la transmissió en quedin exemptes. També volen afegir les compensacions econòmiques per acomiadament o cessament del treballador i incloure les anualitats per aliments percebudes no només pels pares sinó també pels tutors o altres persones obligades. En canvi, consideren que no han de quedar exempts els premis que procedeixin del joc i que quedaran subjectes a la imposició en aquest àmbit.

Així mateix, DA ha presentat una disposició addicional que inclou un règim especial per a residents passius que ja siguin al Principat o arribin abans de la implantació del nou impost. Aquesta opció preveu que durant tres anys i per adaptar-se a la nova situació puguin tributar pel règim general de l’IRPF o amb un forfet anual de 30.000 euros. En aquest darrer cas, l’aportació eximiria a l’obligat tributari de fer la declaració de rendes. A partir de l’entrada en vigor de l’IRPF, prevista per a l’1 de gener del 2015, però, tots els residents passius estaran subjectes a l’IRPF, ha recordat Salvans.

Els demòcrates han defensat l’establiment de la base general en 24.000 euros perquè és una base ‘àmplia’ que ‘intenta tenir en compte la realitat del país’ i deixa els salaris baixos exempts. En canvi, els 40.000 que proposa el grup mixt fan que sigui, segons la consellera Meritxell Mateu, un impost ‘elitista’ i en desacord al principi de solidaritat ja que només tributaria una part molt petita de la societat.

Les previsions és que l’impost pugui entrar en vigor l’1 de gener del 2015, un punt en el qual els tres grups parlamentaris estan d’acord, ha admès Salvans. Tot i així, s’han mostrat preocupats perquè hi hagi temps suficient per elaborar i publicar els reglaments que han de permetre la posada en funcionament de l’IRPF.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada