Els grups parlamentaris de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos han presentat aquest dilluns la Proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública, text que desenvolupa el principi de transparència des d’una triple perspectiva: a través de la publicitat activa de les administracions i entitats públiques, en el reconeixement del dret d’accés a la informació (establint també mecanismes per determinar informació reservada d’Estat) i, finalment, amb l’obligació dels càrrecs públics d’efectuar una declaració de patrimoni a l’inici i al final de l’exercici del seu càrrec.
Tal com han destacat la consellera general Demòcrata, Maria Martisella, la consellera general Liberal, Eva López, i el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, aquest text legal permetrà avançar cap a una Administració més transparent davant de la ciutadania, que a la vegada veurà reforçat el seu dret d’accés a la informació.
Anant concretament a cada punt de la proposició de llei, i pel que fa a la declaració patrimonial, s’estendrà de manera àmplia a totes les persones amb obligacions públiques. Dins del Govern, i així ho recull l’article 3 del Títol 2 de la llei, serà d’aplicació al cap de Govern, ministres, cap de Gabinet, secretari general, secretaris d’Estat, alts càrrecs i ambaixadors. Als comuns, afectarà cònsols major i menor i consellers.
També serà d’aplicació a càrrecs directius d’organismes públics, de parapúbliques i societats públiques (quan la participació de l’administració en el seu capital sigui majoritària), el president i membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats, batlles, fiscal general, fiscals adjunts, membres del Tribunal Constitucional i el Raonador del Ciutadà.
La declaració de patrimoni, ha concretat López, es formularà davant de notari i es dipositarà al Tribunal de Comptes en el termini de tres mesos des de la data d’accés al càrrec i de la data de finalització d’aquest. Tindrà caràcter confidencial però, si es detecten irregularitats entre un període i l’altre, el Tribunal de Comptes hi podrà accedir per consultar-la. En el cas que es detectin variacions no justificables, el Tribunal de Comptes podrà portar les declaracions al Ministeri Fiscal perquè emprengui les accions escaients. De la mateixa manera que també ho podrà fer la ciutadania si veu algun tipus d’indici d’irregularitat.
Així mateix, la proposició de llei estableix que el Tribunal de Comptes haurà de publicar la relació de persones que ha efectuat aquestes declaracions. S’hauran de fer tan bon punt entri en vigor la llei i, per tant, ja podrà ser d’afectació per a aquesta legislatura.
D’altra banda, i a través d’una disposició final, s’introdueix una modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral per tal que els partits incloguin als seus estatuts l’obligació d’efectuar les declaracions de patrimoni.
Informació pública sobre l’activitat dels organismes
Pel que fa al punt sobre les obligacions de publicitat activa, implica els organismes i institucions ja citats. Aquests hauran de publicar de manera periòdica i actualitzada informació rellevant per garantir la transparència com és el cas del seu organigrama, experiència professional i remuneració dels càrrecs directius, comptes i pressupostos anuals, programes d’actuació i dotació pressupostària, i relació de contractes licitats i adjudicats, entre d’altres.
Finalment, i pel que fa al dret d’accés a la informació pública, s’estipula l’obligatorietat dels organismes i institucions a facilitar qualsevol petició per part de la ciutadania, amb excepció de la considerada reservada d’Estat. En aquest punt, i tal com ha detallat Martisella, seran aspectes que puguin atemptar contra la seguretat nacional, les relacions internacionals, les relacions amb els coprínceps o el secret professional, entre d’altres.
Serà el Govern qui podrà declarar d’ofici la informació reservada d’Estat, indicant-ne la motivació i durada al Consell General. Pel que fa al termini de classificació, s’estableix per un període no superior als 20 anys, tot i que si abans d’acabar aquest període es detecta un risc imminent que pugui perjudicar la integritat del país, es pot allargar fins a un termini màxim de 30 anys.
Així mateix, els ciutadans, en cas que se’ls denegui una resolució per part de les administracions, tindran la possibilitat d’interposar un recurs administratiu davant la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació, nou organisme que es crearà en compliment d’aquesta llei. Estarà compost pel secretari general del Govern, el director de Patrimoni Cultural, el cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, el cap de l’Àrea d’Arxius i Gestió de documents, un jurista, un economista i un tècnic en sistemes d’informació.
La proposició de llei serà entrada a tràmit parlamentari a final de mes. Naudi, López i Martisella han volgut recalcar que així els grups parlamentaris de l’oposició, a qui ja se’ls hi ha facilitat el text, tenen dues setmanes per fer-hi les aportacions que considerin escaients.
Text: DA L’A CC
