Aquest dimecres al matí s’ha signat el conveni entre el Ministeri de Cultura i Esports i els comuns d’Encamp i Ordino per a la participació en la candidatura a patrimoni mundial immaterial de la Unesco de les Festes de l’os dels Pirineus, presentada pel Govern francès. L’acord ha d’establir el marc de col·laboració en l’estratègia de reconeixement i de revaloració internacional d’aquest patrimoni festiu.
Tal com ha manifestat la ministra Sílvia Riva, aquest conveni estableix el compromís de les administracions amb els actors socials que mantenen vives les tradicions i les expressions immaterials de la nostra cultura, com són les festes de l’ossa. Riva ha posat en relleu la importància del treball conjunt de les administracions públiques i la ciutadania per poder impulsar projectes com la candidatura Andorra-França de les Festes de l’os dels Pirineus, que es vol presentar a la Unesco el març del 2021.
Les representacions de l’os o de l’ossa es troben en alguns pobles dels Pirineus i en altres zones muntanyoses del continent europeu. Els estudiosos de la cultura popular vinculen aquestes representacions amb l’època d’hibernació d’aquest animal. Quan es desperta, la gent del poble simula que l’empaita i el captura com a símbol del domini de la natura. Es tracta de farses burlesques interpretades per la gent dels pobles.
A Andorra, aquesta teatralització es representa en el ball de l’Ossa d’Encamp i en l’Última Ossa d’Ordino. Les escenificacions tenen lloc en carrers i places de cada poble. Alguns trets de les festes andorranes tenen relació amb les celebracions de l’os del Vallespir. A l’Alt Vallespir, Arlès, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans organitzen les festes de l’os des de temps immemorials. Aquestes celebracions populars també s’emmarquen en el cicle festiu d’hivern i tenen elements comuns i singulars. L’os mig home i mig bèstia és el personatge central de totes les representacions, tant andorranes com franceses.
