La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha presentat aquest dimarts l’estat dels treballs de digitalització del patrimoni cultural d’Andorra, que avancen i s’han consolidat com a una de les línies estratègiques del Ministeri. L’han acompanyat els tècnics de l’Àrea de patrimoni Cultural, Lídia Torres i Max Vela.
L’any 2001 es van dur a terme les primeres actuacions en l’àmbit de la digitalització del fons hemerogràfic conservat a la Biblioteca Nacional i a partir del 2013 es van incorporar materials en diferents suports juntament amb l’Arxiu Nacional. Enguany, com a novetat en aquest procés, s’ha impulsat la creació de models 3D d’algunes de les peces més destacades del fons de béns mobles arqueològics i també dels monuments que formen part de la candidatura UNESCO ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra’, com ara Sant Joan de Caselles o el conjunt històric de les Bons.
Es tracta d’un treball innovador, que els equips tècnics del Departament de Patrimoni Cultural desenvolupen amb el suport de la Secretaria d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics, així com d’Andorra Digital. L’objectiu és introduir progressivament l’ús de la tecnologia 3D en la gestió del patrimoni cultural, en el marc del Pla de Digitalització del Patrimoni, que s’està definint. Es tracta doncs, han apuntat Vela i Torres, d’una eina per als professionals que s’encarreguen de la gestió i la conservació del patrimoni. “La cultura no és aliena al camí cap a la digitalització”, ha afegit Riva.
La metodologia que s’empra actualment des de Cultura en els treballs de digitalització són models 3D que es poden crear mitjançant diverses tècniques de captació d’imatges. Les més habituals en l’àmbit patrimonial són la fotogrametria i la captació de volums amb un escàner 3D. Els models tridimensionals que es generen del patrimoni cultural immoble són maquetes digitals que incorporen tots els seus detalls, tant per l’exterior, com per l’interior.
Pel que fa als beneficis dels models 3D, sobresurt la importància de la documentació tenint en compte que aquest model és el mètode més precís i complet de documentació física per als béns immobles. Quant a la recerca, permet l’anàlisi detallada de l’immoble per part de les persones investigadores, des de qualsevol lloc del món i amb el màxim detall.
També en l’àmbit de la conservació i restauració, permet detectar degradacions o deformacions invisibles i mesurar-les per a valorar la intervenció més adequada, a més d’esdevenir útils per a portar un control exhaustiu del correcte estat sanitari. La tecnologia 3D és útil per a mostrar el patrimoni cultural de forma tridimensional i a la vegada obre la possibilitat que es creïn experiències immersives amb realitat augmentada o la realitat virtual. Finalment, el 3D a l’educació és un recurs atractiu per a mostrar el patrimoni a les escoles.
Torres i Vela han explicat que en l’àmbit dels béns mobles i immobles del patrimoni cultural, la digitalització es fa patent mitjançant la virtualització, és a dir, a partir de la generació de models tridimensionals d’aquests béns. En aquest sentit, durant la roda de premsa s’ha anunciat que a partir d’aquest dimecres, 16 de novembre, es podrà accedir, a través de la pàgina web de Cultura, a un recorregut digital 360º per les instal·lacions de Ràdio Andorra.
