Confiar sempre és un acte arriscat. Confiar en els altres és clau per a construir relacions felices i significatives. No obstant, de vegades, després de moltes decepcions, costa força tornar a fer aquest pas. A mesura que anem creixent continuem acumulant experiències i vincles. El que esdevingui amb els nostres éssers més estimats en cada etapa vital, també deixarà una empremta que contribuirà a modelar la nostra personalitat.
Comptar amb amics lleials a la infància, amb primers amors fidels a l’adolescència i, en general, amb relacions socials saludables, ajuda enormement a consolidar la capacitat de confiar en l’altre. El problema passa quan alguna de les nostres persones més significatives ens traeix, ens decep o ens falla.
Potser caiguem en l’error de tractar de tornar-nos freds i repetir les mateixes conductes que ens van ferir, danyant així els altres. O, potser, la nostra desconfiança és tan gran que ens neguem a compartir la nostra intimitat amb algú més. La realitat és que malgrat el dolor necessitem continuar confiant. Una vida solitària, aïllada i plena de rancúnia és una vida infeliç.
Per tant, la nostra millor opció consisteix a acceptar la situació, travessar el dolor i recol·locar l’experiència per a poder continuar endavant.
No es tracta que et lliuris del tot. Comprova els seus valors, com tracten els altres. Una vegada que aquesta relació val la pena, confia. La por no et protegirà, en canvi, t’impedirà gaudir del bo.
Estaria bé entrenar-se en l’amor vers nosaltres mateixos a través de l’autoestima i expandir aquest amor en els nostres cercles familiars, la feina i els amics.