Aquest estiu, tot preparant a la meva neta gran pel pas del món de les operacions matemàtiques al món dels problemes també matemàtics, m’he adonat que aquest pot ser l’exemple perfecte per diferenciar, d’una punyetera vegada, la cuina i la gastronomia.

Perquè sumar dues xifres o dividir un nombre per 27 és una pura qüestió mecànica (que no vol dir que sigui fàcil o que no requereixi aprenentatge). Com es sol dir, feta una multiplicació, fetes totes. Sempre i quan, diguem-ho clar, seguim els procediments estipulats al peu de la lletra. Exactament el mateix que passa quan bulls un ou o fas un sofregit. Fet un cop, après per sempre. Si hi posem atenció i seguim les normes estrictament.

Altra cosa és aplicar les matemàtiques a la vida real, o la cuina a escapar de la monotonia alimentària o a impressionar uns comensals.

Li deia a la meva neta que l’economia, ja sigui domèstica o empresarial, esta feta de sumes, restes, multiplicacions i divisions. Però que aquestes operacions inevitables no són sinó un pas previ. I que cal fer-les en l’ordre correcte, en el moment just i sense saltar-se les normes per fer trampes. O no ens ho està demostrant la situació econòmica de molts països i de bona part de la nostra societat?

Amb la gastronomia passa exactament el mateix en referència amb la cuina. Hi ha una colla d’operacions bàsiques (cuina) que cal dominar i seguir si volem entrar en el món de la gastronomia. Perquè, quan jo cuino per mi, em puc menjar l’ou mig cru o bullit fins enfosquir per excés de cocció. I fins i tot em pot arribar a agradar. No hi ha res més pervers que la cuina onanista.

Però quan cuino per una colla de gent –la família, els amics o els clients d’un establiment– haig d’oferir uns plats que puguin agradar a tothom o, si més no, a la immensa majoria. I el que no pot ser és que un dia els ous surtin mig crus i l’endemà més secs que la moixama. D’aquí la necessitat de dominar la cuina i les seves tècniques abans de ficar-nos en improvisacions gastronòmiques o aventures d’imitació que, com passa en l’economia, un dia surten bé i augmenten el capital però l’endemà ens aboquen a la ruïna.