Sopa de ceba de senyoret

Ramon Font
Ramon Font, gastrònom

A la sopa l’he anomenat de senyoret com li hagués pogut dir d’una altra manera, però, ho he trobat encertat vist que, antany, els nostres avantpassats, segurament no tenien l’opció d’enriquir tant aquest plat com ara ho podem fer nosaltres.

Pensem que en temps difícils, de vaques magres, la recepta es componia d’aigua, ceba i pa dur i, amb una mica de sort, li podien posar alguna herba que li donés un xic més de gust, com podia ser la farigola, ingredient que encara molts utilitzem.

Anem ja amb la proposta de sopa que us porto, elaborada amb un grapat d’ingredients simples però, que tots ells de forma conjunta ens acabaran regalant un plat que ens sorprendrà. Un plat que ja no deixarà de formar part del vostre receptari i que, sobretot a l’hivern, sovintejarà a casa vostra.

Començarem agafant una cassola o una olla, segons la quantitat de sopa que vulgueu fer. Us animo a que la mengeu d’un dia per a l’altre (molt més gustosa), que en feu força i, així, en tindreu per a dos dies. No obstant, això, al vostre aire. Per al mateix dia també està molt bona.

Agafem i posem oli. Quan estigui calent hi incorporem la ceba (1 grossa per cap) i algunes dents d’all tallades a làmines (ingredient opcional però que jo recomano). A partir d’aquí, es tracta d’enrossir-ho tot bé. La ceba ha de quedar ben daurada, quasi torrada (no cremada). Penseu que quan més rosseta, més gust li donarà a la sopa.


Mentre daurem la ceba i l’all no us oblideu d’escalfar, en paral·lel, brou de verdures. A casa, sempre que bullim verdures, després, l’aigua que escorrem, la guardem i la congelem per a quan fem sopa o arrossos. Qui no tingui brou ho podrà fer amb aigua, però, llavors haurà d’anar jugant amb la sal per tal de que no ens quedi una sopa insípida.

Seguim! Una vegada tinguem la ceba ben enrossida hi tirarem el caldo de verdures (o aigua). La quantitat anirà en funció de si sereu pocs o molts a taula. Tingueu en compte, també, que al posar-hi el pa la sopa s’anirà espessint. O sigui, millor tenir-ne força i, si us en sobra, ja teniu un consomé.

Amb la ceba, l’all i el brou ja junts els deixarem que vagin bullint entre mitja hora i una hora a un foc més aviat suau. I, passat aquest temps, incorporeu el pa dur a l’olla. Aquí, aneu ja tastant el gust que tingui la sopa per rectificar de sal. Amb el pa a dins del recipient, remullant-se amb el brou que haurà agafat el sabor de la ceba sofregida, el deixeu que quedi ben xop i que vagi dilatant. Amb uns 15 minuts serà suficient.

La sopa ja la tenim gairebé feta, però, no acabada. Ve la segona part de l’elaboració del plat. El contingut de l’olla (o la cassola) el posarem dins d’un recipient per anar al forn. Em refereixo a una safata força alta. Un cop ho haguem fet, escampem bé de formatge ratllat per sobre i, tot seguit, hi incorporarem un ou per persona (com si el volguéssim fer ferrat). Cap al forn!

Ho traurem del forn quan vegem que l’ou està fet, quan la clara adquireixi el característic color blanc. No obstant, no ho deixeu massa al forn, perquè, un cop fora, amb l’escalfor de la safata, els ous encara es couran i el rovell us quedarà quallat del tot i, la gràcia, es perdrà.

I ja ho tindreu. Passareu a servir-ho en plats o en bols un xic amples, posant primer la sopa i, a sobre, un ou. Així de simple i així de bo. Bon profit i fins al proper article.

TOTES LES NOTÍCIES