Cuina Fàcil: Posa una calçotada a la teva vida ( … i experimenta amb les reaccions del teu cos)

Ramon Font, gastrònom

Tot i que en una altra ocasió ja vam parlar de calçots i de les moltes possibilitats que tenen a la cuina, formant part en nombrosos plats, avui, sí! Avui parlem de l’autèntica calçotada, un dels àpats catalans més populars i que des de fa força temps ha traspassat fronteres. En l’actualitat podem degustar una calçotada més que correcte en molts establiments, o bé, una cosa que encara és millor, fer-la a casa.

Crec que tothom hauria d’anar algun cop a menjar-la a la comarca de l’Alt Camp i, en especial, a la seva capital, Valls. Aquesta ciutat és l’origen on neix aquest àpat, com també és el bressol dels castells.

Bé! Passo a comentar una de les calçotades que he fet aquesta temporada juntament amb amistats i família i que, com sempre, vam acabar inflats com un peix globus. Sort que els efectes posteriors d’aquesta ceba dolça (danys colaterals) ens permeten l’expulsió d’aquells gasos tan perillosos. I és que com diem a la meva terra: “cosa dolenta, fora del ventre”.

La jornada va començar preparant els calçots, tallant els seus bigotis (arrels) i escurçant les fulles que després ens ajuden a extreure la part blanca i comestible de la pell socarrimada per la flama que els cou. Alerta! Les cebes que sempre consumeixo són de la IGP Calçot de Valls, les millors, garantia de qualitat. Si en compreu, mireu que portin l’etiqueta.

previous arrow
next arrow
previous arrownext arrow
Slider

Amb els calçots preparats començarà la festa de la flama, del fum i del flaire característic que es crea quan es couen les cebes dolces. Per fer el foc us recomano que utilitzeu les redoltes dels ceps. Si no en teniu, també va molt bé l’olivera. I si tampoc en trobeu, llavors, branques de pi o similar.

Compte amb la cocció. Cal estar molt atents perquè si us passeu, el calçot serà inservible. I si no li doneu la cocció suficient, la ceba quedarà crua i ens arruïnarà la festa. I penseu en un altre aspecte important, a mesura que aneu retirant els calçots cuits, els embolicareu amb paper de diari i guardareu els paquets, per exemple, dins d’una caixa. Heu de saber que un cop embolicats dins dels fulls dels diaris i abans no els mengeu la ceba es seguirà coent. Per tant, tingueu en compte això perquè no us quedin massa fets.

Tema salsa. A Valls s’utilitza la salsa salvitxada, similar al romesco, però no ho és. Si remeneu per internet trobareu la recepta per a fer-la. Ja sabeu que la salsa és un element vital per acompanyar els calçots. Si ens falla, estem perduts. No és que us vulgui posar pressió, però, és la pura veritat.

Així que, amb els calçots cuits, la salsa a taula i amb un parell de porrons de vi ja podrem posar-nos les botes. Les botes i, si menjant sou maldestres, poseu-vos un pitet perquè acabareu plens de llànties. El que no recomano mai és posar-se guants per a menjar una calçotada. Els guants són per als ginecòlegs. Queda clar?

I amb un bon grapat de calçots ja a la panxa, tenim dues opcions. O seguim endrapant com a famolencs i ens cruspim una carxofa a la brasa i uns fesols, com fan en alguns llocs, o bé passem directament al tall i, a la brasa, coem llonganissa, corder… Vaja, el que més us agradi. Jo, particularment, soc de llonganissa, cansalada, conill i pollastre.

Sobre les postres, no vull incidir-hi massa. Dependrà de la capacitat que tingueu d’engolir. Una taronja, però, sí que us la recomano, per pair. També s’hi dirà una crema catalana o algun pastís de crema. Jo acostumo a passar directament al “digestiu” per a fer baixar tot el material que se m’acumula a l’estómac. Un gin tònic pot ser fabulós o un bon malta, també. Si heu d’agafar el cotxe o la moto, llavors, em substituireu el digestiu per unes sals de fruita, entesos? Us anirà bé per a fer el rotet.

De moment ho deixem aquí. Fins al proper article.