Ramon Font
Ramon Font, gastrònom

Seguim amb les receptes fàcils i gens complicades de fer. Avui, plat força econòmic i de baixa complexitat. Farem unes faves (millor si són baby) amb un seguit d’ingredients que, segur, els solem tenir sempre per casa. El plat d’aquesta setmana ens situarà en una posició “top” entre les nostres amistats i familiars. Vaja, que els deixareu amb un pam de nas.

Començarem amb la base, el punt de partida del que després acaba sent un plat extraordinari: el sofregit. Per aquestes faves no estalviarem en ceba i, l’all, també el posarem generosament. Abans haurem incorporat un bon raig d’oli d’oliva a la paella, amb dues o tres fulles de llorer, segons la seva dimensió. Un cop les cebes i els alls hagin agafat una mica de color daurat, serà el moment de posar-hi els daus de pernil salat. No us faci por poasar-ne bastant. Penseu que la fava, per si sola, no és precisament la reina de la festa i ens prega que l’acompanyem d’alegria.

Faves al Foie
previous arrow
next arrow
previous arrownext arrow
Slider

Parlant d’alegria, amb la ceba, l’all i el pernil saltats serà el moment de destapar una ampolla de vi blanc (no cal que sigui un d’excel·lent, però, tampoc m’hi poseu el que us van regalar amb la cistella de Nadal i no sabeu com vendre’l). Un tèrvol gallec o un Rueda de preu mitjà ens val. Jo, en ocasions, substitueixo el vi per brandy i queda igual de bé. I deixeu que l’alcohol redueixi i s’evapori.

En aquest punt, encara que també ho podeu fer quan s’estan coent les cebes i els alls (abans de posar el pernil), m’hi incorporeu pebre i sal. Ull amb la sal que el pernil ja porta la seva. Aneu tastant i rectificant si és necessari. I, tot seguit, abocareu les faves a la paella. Consell: us recomano que guardeu l’aigua de la conserva on hi teníeu les faves perquè és súper gustosa i l’utilitzarem. Aquest plat que us presento pretén ser un xic caldós, per tant, aprofitarem l’aigua del pot. Si heu llençat l’aigua o les faves no són de conserva, useu brou de verdures.

I, ara, amb el fantàstic escenari que tindreu als fogons m’hi poseu un bitxo (una caiena esmicolada serà perfecte), una mica de farigola i també un xic de romaní. Recordeu d’anar jugant amb l’aigua de les faves, la sal i el pebre. Com us dic, és obligatori anar provant el que cuinem. Amb tots els ingredients ja dins la paella, amb un foc més aviat suau, serà l’hora d’escoltar aquella música que tant ens agrada i que fa: xup, xup, xup, xup…

Mentre això passa, relaxeu-vos i doneu-vos el regal d’olorar aquesta flaire, aquesta simfonia que interpreten tots els elements que configuren el plat. Noteu la farigola? I el romaní? No us ve la barreja de tot plegat? Gaudiu del moment. I, segon consell: mentre xaleu davant dels fogons us podeu anar “pimplant” el que ha quedat de l’ampolla de vi blanc, sempre vigilant de no acabar torts com un rabassó.

Finalitzarem el festival amb l’emplatat i posant-hi la cirereta al pastís. Bé, cirereta, no! Per a fer la foto, per a la presentació, m’hi col·loqueu un medalló de micuit al mig del plat. Dic només per a fer la foto perquè, després, anirem desfent el foie a bocins entre les faves, les quals, ens assegurarem que estiguin ben escalfadetes. Veureu que el foie es fon ben fàcilment, contribuint, així, a donar un gust i una melositat extraordinària a aquesta recepta.

Com podeu comprovar, això, és cuina fàcil. Fàcil, però, amb garantia d’èxit. Bon profit i fins la setmana vinent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada